UTSM 2009: la crònica a la Serra del Montsant (II)

Així doncs, vàrem sortir de Cabacés i ens vàrem encaminar a la pujada que hi ha fins l'Ermita de La Foia. La pujada a l'Ermita de La Foia no és excesiva. Estem parlant de 210 metres de desnivell positiu. Però tornar a arrencar després de 30 minuts de pausa i amb una bona digestió, a més de la pujada per pista de ciment, sempre desagraïda, es va fer pesada. Però ens vàrem plantar al km 48 i al CP-9 dels 18 controls que hi havia sense més problemes.

Força animats i amb piles carregades de l'avituallament, vàrem començar a baixar de l'ermita per anar cap a La Bisbal de Falset. Anàvem xerrant i força animats quan, després d'una bona estona, ens trobem un rètol que diu: "Benvinguts al terme municipal de Cabacés". Encara recordo que algú va dir: "osti, imagineu-vos que hem tornat a Cabacés. Jajajaja". Efectivament, xerrant xerrant ens havíem despistat i en un trencant havíem seguit recte i tornat a Cabacés per l'altra banda! Però...érem els últims de tota la cursa. Havíen abandonat la resta de marxadors que teníem pel darrera i la nostra preocupació ara era que no hagués passat l'escombra i hagués començat a retirar les marques fluorescent que hi havia!! Havíem fet un parell de km de més segons els GPS així que vàrem començar a desfer el camí. Per sort vàrem trobar al senyor del control de La Foia i ell va avisar que estàvem tornant enrera. Ens va confirmar les nostres sospites: l'escombra ja havia passat i començat a treure les marques. Merda! Per sort l'organització el va avisar i el pobre Jesús (així es deia el nostre company escombra) va haver de tornar a enrera a esperar-nos. Quan vàrem arribar a la cruïlla allí estava i vàrem reprendre el camí, que amb els 4 km de més se'ns va fer força llarg aquest tram. De totes maneres vàrem arribar la CP-10 a La Bisbal de Falset (km 55) encara amb força avançament sobre el pitjor dels horaris (més de dues hores).

D'allí els trams fins a Margalef i fins al Pantà de Margalef se'ns varen fer més lleugers. Així que vàrem passar sense problemes pels controls CP-11 i CP-12 (km 60 i 64,8 respectivament). Ara venia l'anomenada "zona oscura": un tram de 13 km on no hi ha cap control, on no hi ha cap tipus de cobertura de mòbil ni walkie-talkie i cap possibilitat de pas de vehicles. Un cotxe ens esperava al control 12 per advertir-nos-ho i dir que era l'última possibilitat de pujar i fer-se enrera. El Xavier, el Xeix i el Pau ja havien tirat endavant i només quedàvem l'Atleta, el Japo, jo i el Jesús, l'escombra. Endavant!

Dur, és poc. El tram va ser etern i mentalment molt exigent. La sensació que no avançàvem era espantosa. Després de caminar per senders entre el bosc, pujant i baixant trams d'escales de fusta, creuant ponts penjants, etc quan miràvem el mapa vèiem que estàvem molt lluny del maleït control 13. Vàrem fer un parell de parades curtes per alimentar-nos. El desgast era elevat. Sort dels fuets que portàvem per treure'ns l abuidor d'estomac. El cansament mental i físic passava factura. Però clar, anàvem cap al km 78! finalment vàrem sortir de la "zona oscura2 però les darreres rampes per arribar a l'Ermita de Sant Antoni van ser especialment castigadores. Sobretot per el Japo. Recordo haver-lo vist en algun tram amb la cara força desencaixada; suposo que li falta teca. Tenia pinta que l'havia agafat bé "l'hombre del mazo". Control 13, km 78, Sant Antoni. jo em sentia alleugerit per haver passat la terrible zona però el cap i els peus del Japo li havien dit prou! Tenia unes bones llagues a les plantes i a més es trobava força exhaust. Així que va decidir abandonar (cosa que explicaré a la part de crítiques).

Quedaven 3 km per Ulldemolins amb el segons avituallament fort. Els darrers de la cursa, l'Atleta i jo, acompanyats pel Jesús, l'escombra, vàrem seguir a bon ritme per atacar el menjar reconstituient a tope!! CP-14, km 81: un bon àpat de pasta, coca-cola, un brou calent que va fer miracles i la retrobada ambe sl nostres companys Xeix, Pau i Xavier van fer aixercar els ànims. "Només" ens quedaven 20 km. Però la pujada que venia ara d'uns 325 metres de desnivell segons el llibre de ruta tenia mala pinta. La veritat és que en aquest tram l'Atleta es va posar a davant a tirar com un campeón. em va anr de conya per mantenir un ritme elevat i constant que ens va dur fins al CP-15, km 86,4 al Pi de la Carabasseta, on ens vàrem acomiadar del Jesús (un plaer marxar amb ell pels ànims i la paciència que va tenir amb nosaltres) i vàrem seguir per carenejar per la Serra del Montsant quan ja començava a clarejar.

Portàvem un bon ritme donades les circumstàncies. Estàvem amb quasi 3 hores sobre el límit horari així que anàvem ara ja amb l'objectiu d'acabar-la. Aquest tram realment és preciós: les vistes i els precipicis des d'aquesta alçada del Montsant, tot naixent el dia, et converteixen en un espectador privilegiat. Els tibials i genolls, però, anaven força tocats; i els peus, jo crec que degut als grans i llargs trams d'asfalt i ciment, anaven força castigats. Així, tornant a agafar-nos la nova escombra, un noi encantador també, vàrem plantar-nos al CP-16 km 91,1 al Pla Grau Gran.

D'aquí ja es veu Cornudella, tot i que per arribar-ne cal donar una bona volta amb una baixada força matadora: pista de ciment!! Però cap avall!! El ritme el vàrem baixar considerablement. El cansament i els peus no donaven per més. Sortint de l'Albarca, CP-17 km 94,2, ens vàrem trobar al Pau. Estava bé però els peus i les escaldades li havien fet baixar el ritme. Així doncs que es va enganxar amb nosaltres i cap a Cornudella!! Com sempre l'arribada el millor. Mai havia arribar l'últim en una ultratrail o marxa. Tot i que s'ha de dir que portàvem quasi 3 hores sobre el temps límit, érem els últims. els ànims de la gent del poble i els aplaudiments de l'arribada sempre són agraïts. En resum 101,3 km en 25 hores i 22 minuts non stop. Ah, i el desnivell, tot i que l'organització el va fixar en 3185 metres de desnivell positiu (6370 m de desnivell acumulat) tots els GPS que he trobat i tracks de gent ens ha donat sobre els 4076 metres de desnivell positiu (uns 8152 metres de desnivell acumulat).