UTSM 2009: la crònica a la Serra del Montsant (I)

La Ultratrail de la Serra del Montsant 2009. Ja hem fet la primera edició. Això ha estat el passat cap de setmana del 24-25 d'octubre. Una prova exigent i força diferent de les altres. El tema de la semiautosuficiència ha estat força determinant i novedós. A més el desconeixement de la zona i la distància (101 km) també han estat factors ha tenir en compte. Aquí en teniu un resum i sensacions.

El divendres 23 ja vàrem anar a dormir a Cornudella del Montsant. Tot i que la sortida era dissabte a les 10h del matí volíem evitar desplaçaments llargs per estar mínimament frescos. L'acolliment i el sopar a Lo Refugi van estar d'allò més bé. I l'esmorzar també!

A les 8.30h del dissabte estàvem recollint els dorsals i a les 9.15h va tenir lloc el petit breifing explicatiu de l'organització. El temps pintava força bé. Bon temps i sol i, a més, sense vent!! Així que a les 9.30h fèiem el control de material. Bona motxilla portàvem: tèrmica, windstopper, frontal, navalla, buff, reflectants, camelbag, bidó, manta tèrmica, barretes energètiques, gels, etc.  I força coneguts a la sortida: el Xeix, la Txell, etc. i tota la tropa dels Telecos (GELS). Aquest cop n'érem 6: Sherpa Dave, Jordi Japo, Jordi  Atleta, el Josep, el Marc i jo.

A les 10.00h en punt es dona la sortida oficial. Finalment 85 participants a la sortida per la prova llarga, la UTSM (hi havia la TSM de 32 km també). Sortim de Cornudella per anar a buscar el primer dels punts de control a Sant Joan Petit, al km 3,2. El sistema de sport-ident, que no havíem provat mai, és força bo i àgil per marcar els controls. D'aquí ja anem cap a la Morera de Montsant en lleuger ascens. El paisatge amb la Serra del Montsant darrera i el bon dia que fa el converteixen en espectacular. A bon ritme ens plantem a la Morera, CP2 km 10. Ja en el km 10, el Marc ja havia tirat una mica endavant ja que anava més fort. El Sherpa Dave també però ja des de la sortida. Així que anàvem en grup el Josep, el Japo, l'Atleta i jo.

I ara la primera de les pujades exigents: des de la Morera fins a dalt de la Serra Major del Montsant. Un camí de corriol força vertical, però amb unes vistes excepcionals. Fa calor i la suada fins a dalt de la carena del Montsant és important. A dalt, com podeu veure a la foto amb el Japo, impressionant. Un corriol reseguia tota la carena per finalment tenir una rampa que no s'acabava mai i anar a petar al control 3, km 14 de la cursa. El recorregut de 2 o 3 km que hi ha abans de la baixada és un plaer per la vista. Ara de seguida ens trobem amb la baixada cap el que s'anomena l'Escletxa. Una zona també espectacular de baixada, molt ben assegurada amb cordes per l'organització, on finalment vas a caure a la pista que porta a la Cartoixa d'Escaladei amb un descens de 600 metres de desnivell negatiu.

Passant força calor arribem a Escaladei, km 22, on aprofitem per reomplir els camelbags a la font del poble i refrescar-nos. També ens alimentem amb barretes. Cal anar en compte tant amb la deshidratació però també amb el menjar. Tot i no tenir gana cal tenir en compte l'esforç acumulat.

El pas per la Vilella Alta i Vilella Baixa es fa especialment castigador no pel desnivell del terrany sinó sobretot per la gran calor que patim. A més, moltes zones de terreny cimetat no són gens agradables pels peus i cames en general. Tot i això cal dir que els dos pobles els he trobat molt bonics. així que ens plantem al CP-6 km 32,6. Hi ha ganes d'arribar a Cabacés ja que allí i haurà un bon avituallament. L'estomac comença a demanar més que barretes i gels. Anem bé pel que fa a tancaments horaris. Calculem que portem un avançament dues dues hores sobre el temps límit o sigui que no hi ha problema en aquest aspecte. Més val regular que no pagar-ho després.

Parlant de regular, ara venia una pujada 415 metres de desnivell fins arribar a La Figuera. Aquest tros, amb l'acumulat que portàvem, va fer-se dur i sort que la pujada ens va caure a l'ombra! Al CP-7 km 38.2, vaig aprofitar per menjar el que hi havia en el control: ametlles, avellanes, nous, etc. També per reposar d'aigua altre cop. Ara el Japo anava una mica per davant amb el Xeix i el Pau i el Josep s'havia quedat per darrera. Estava patint força a les pujades. jo anava una mica tocat dels tibials i també se m'havia carregat el genoll esquerra. Res greu però d'entrada no em permetia córrer a la baixa cap a Cabacés. Estava una mica amoïnat, sobretot perquè només estàvem al km 40. Sort del suport de l'Atleta en aquesta zona. A mitja baixada em vaig refer i trotant una mica vàrem agafar al Japo i la colla. Així que tots junts vàrem arribar a Cabacés, km 45, control 8.

Així doncs, arribem a Cabacés. Ja començava a fer-se fosc. Entrem al local del poble i veiem una mica de tot, però sobretot MENJAR!!! Primer de tot un parell de gots d'Aquarius senten molt bé per reposar forces. I seguidament ataco la pasta amb tonyina com un desesperat. Arribem en més de 3 hores de marge amb el temps límit. Són les 19.15h i el tancament és a les 22.30h. Portem 9 hores de marxa i feia falta un bon àpat. I, com acostuma a passar, arriba el moment de les temptacions. Km 45, es comença a fer de nit, molts marxadors abandonen allà, en 10 minuts passarà un cotxe que et retornarà a Cornudella,...temptacions! L'atleta (corregeix-me si m'equivoco) diu: "em fan molt mal els peus. Quasi que ho deixo aquí". El Japo li contesta: "si plegues, jo vaig amb tu". Jo els escolto. aquest cop tinc determinació, no com a la Núria-Queralt.  Tinc clar que vull seguir. Els hi dic. el menjar comença a fer-nos revifar. Però hi ha dubtes. Arriba el Josep. Diu que ho deixa allí. Jo segueixo. Finalment ens posem els frontals i el Japo, l'Atleta i jo, junt amb els companys Xeix, Pau i Xavier sortim de Cabacés per enfrontar-nos als 56 km que ens queden.

I en el proper post, la segona part de la crònica.