UTMB 2009: primeres impressions

Ara que ja han passat uns dies, ara que ja tothom ha parlat de la impressionant victòria del Kilian Jornet, i nosaltres hem pogut pair aquesta fantàstica experiència de la que considerem la prova d'ultratrail més important del món, us volem fer arribar les nostres impressions de la Ultra-Trail du Mont-Blanc 2009.

A nivell de la prova primer de tot dir que si la considerem la més important del món en ultratrails no és només per la distància i el desnivell de les seves 4 competicions. La veritat és que altres factors són tan importants o més que aquest. Per exemple l'entorn dels Alps és excepcional. També vull destacar l'ambient que s'hi viu. Chamonix viu de la prova i per la prova. Tot un poble abocat a l'esdeveniment. Per altra banda, i suposo que és un peix que es mosega la cua, l'organització i logística de laprova és excepcional; res comparat ni amb les millors organitzacions de la Copa Catalana: senyalització, organització, avituallaments, amabilitat, etc. Però d'això ja en parlarem en un altre post més detalladament.

Pel que fa a les proves començarem per explicar-vos les sensacions de la que la majoria de senderators varem fer: la TDS o Sur les Traces des Ducs de Savoie, prova de 106 km i 6700m de desnivell positiu. Val la pena dir que el nivell dels participants de la prova era altíssim, res comparable a una CCCR on hi trobes una mica de tot. Aquí varem tenir al sensació que tot eren màquines (a dalt teniu una foto de tota la colla del GELS a l'espectacular sortida a les 5 a.m.). Només dir-vos que quasi tots els participants varen fer els primers 8 km, els únics plans, a una mitjana de 8 km/h. El recorregut és força dur tant pel desnivell com per l'alçada a la que et bellugues (hi ha uns 20 km que es fan sobre els 2000m d'altitud). Els resultats dels companys hi ha una mica de tot. Pel que fa al GELS cal destacar la Belén Gutiérrez que no tan sols va fer 21 hores 42 minuts sinó que va ser la 10ª classificada femenina i la 2ª de la seva categoria. Felicitats. El David Vernet (Sherpa Dave) la va seguir amb 23 hores i 14 minuts. També els "Jordis" (Atleta & Japo) van acabar la prova amb 28 hores i 5 minuts (a la foto de sobre els teniu a l'arribada). La resta no ens va anar tan bé. Tot i així el Josep Herranz i el Raül Vernet va decidir no sortir del control del km 51 ja que veien que les força exigents barreres horàries de la primera part de recorregut els tallarien al següent control. Finalment, també lamentar la desgràcia de la Maria Vizcaino, ja que al km 8,2 km a les Houches, tot just havent começat, es va entrebancar i es va fer mal al colze i el genoll i un trau a la barbeta i va haver de abandonar la prova. Si és dur sempre haver de deixar-ho més quan pràcticament ni has pogut intentar-ho. Ànims Maria!! Pel que fa a mi, em va passar justament això: em van tancar el control al km 67.5km a Bourg Sant Maurice. L'any que ve hi tornarem amb més experiència, entrenament i forces renovades!!

Passem ara a comentar els resultats dels nostres companys i amics del GELS i dels altres amics catalans que varen participar a la UTMB, la prova de 166km. Com ja explicarem en un altre post, la ultratrail amb un màxim de 46 hores epr acabar-la és de les proves més dures del món i és un repte no tan sols físic sinó psicològic. Pel que fa als nostres, dir que la Txell Llinàs(l'ultra-txell) va ser la primera de la colla en acabar-la: a la foto la teniu entrant amb la seva mare amb 41 hores i 45 minuts. No tenim paraules! Seguidament va arribar el Jaume Soler (també tenim foto del Palote) amb 41 hores i 47 minuts i l'Enric Terricabras amb 42 hores i 8 minutets. La resta de companys ens varen fer patir una mica més: el Fernando Ferrer va entrar joiós amb 43 hores i 23 minuts. El Moisés Aguilar va fer la no poc respectable distància de 94km i va haver-ho de deixar al control de l'Aruva. Com tots, hi haurà altres oportunitats Moisés! El que ens va fer patir més va ser l'amic Miquel Boada que amb les seves 45 hores i 35 minuts ens vàrem perdre la seva arribada. Em sap greu Miquel!! Ens veiem a Matagalls!!

Però la veritat és que entre tota la colla del GELS (els telecos que ens diuen) ens va deixar molt tocats el tancament de control que li varen fer al nostre amic i company del CEI, el Xavier Sans (el Floresta), que tenim la foto a l'inici del post amb ell. Li varen tancar el control al km 158.70!! Deu meu! Si a mi em va fer mal que me'l tanquessin al km 67.5, a 39 km de l'arribada, puc imaginar-me el que deu ser que a 7 km del final et diguin que no et deixen seguir. Però coneixent al Xavi Floresta sabem que ja ho deu haver paït. tot el nostre suport!!

Per aquest primer post només m'agradaria deixar-vos unes darreres reflexions de la meva experiència. Han estat 5 dies amb un ambient excepcional i ja només hi penso en tornar-hi l'any que ve. Això sí, és una trail (qualsevol d'elles) amb uns nivells d'exigència molt elevats i cal anar ben preparat. Amb l'experiència i més entrenament sé que l'any que ve ho puc aconseguir. Trobo que m'han faltat quilòmetres de rodatge i alguna que altra marxa dura abans d'arribar a aquesta. Podria posar fàcilment l'excusa de la lesió de lligaments del genoll del  gener i el retard en entrar a entrenar i a fer travesses de la CCCR. Però la veritat no em valen. En cap moment he subestimat la prova però sí he vist clar que la falta de coneixement del recorregut i de saber on poder apretar i on regular és força important quan el nivell puja. De totes maneres no em consola però tinc clar que si hagués pogut seguir al km 67.5, faltant-me només 39 km i tenint 13 hores per fer-los hagués acabat la TDS segur. El 2010 ens espera...però abans donarem guerra a la Matagalls-Montserrat i a altres marxes de les nostres terres!!