Travessa del Montseny: la crònica.

Aquest passat cap de setmana del 17 de maig, fantàstic cap de setmana, va tenir lloc la 34ª Travessa del Montseny. Aquesta ja clàssica i tradicional prova dins de la Copa Catalana de Caminades de Resistència es presentava amb l'esperança unes perspectives de temps immillorables. Ja tocava!

A les 5.00h del matí estàvem a la cua a Aiguafreda per recollir el full de control i la bonica samarreta tècnica que ens  donava l'organització. Una mica de cues a la sortida i els tres senderators participants (Albert "Keymaker", Raul i jo mateix) del 590 inscrits a la prova  vàrem prendre la sortida sobre les 5:15h. Feia un temps serè però a aquella hora del matí encara refrescava. De totes maneres, les primeres rampes cap al Tagamanent et feien passar el poc fred que podies tenir.

Pugem a un ritme acceptable i, com altres anys, amb 1h i 17 minuts coronem el Tagamanent, ja amb llum de dia. El Keymaker agafa una mica de pajaron-hombre del mazo-white face i fa una mica la goma. El Raül i jo seguim junts. D'aquí anem a buscar el Pla de la Calma (que en aquesta direcció de pla no gaire res) per arribar a Collformic a menjar donuts. Trotem una mica fins a Collformic i amb forces renovades i el sol ja lluent de valent anem cap al segon cim del dia: el Matagalls.

Pugem a ritme, sense desfondar-nos ja que som conscients del que ens queda (no en va es la meva setena Travessa) i coronem Matagalls amb unes vistes esplèndides, compensant-nos del martiri del passat any. Ens entretenim poc al cim i comencem a baixar a trote. Bon moment per provar el genoll malmès al Nadal. Noto confiança i troto cap avall a bon ritme. Fem tota la baixada corrent. Els quadríceps pateixen de valent però els genolls aguanten bé. El Raül nota el carregament d'haver fet els 80km de la romànica el passat cap de setmana. Jo encara vaig relativament fresc.

Sorpresa en arribar a baix. Aquest any no anem per la carretera! D'entrada ho agraïm però les rampetes que ens trobem en el nou recorregut fins a Sant Marçal no les esperàvem. És igual. Cap dir-ho:  un encert de l'organització. Evitant perills innecessaris. A Sant Marçal fem una parada una mica més llarga per repostar aigua i alimentar-nos tot i que el menjar costa d'entrar. Molta sed però poca gana. De totes maneres sabem que cal menjar no sigui que vingui el hombre del mazo pujant les Agudes!!

Som-hi! Cap a les Agudes. Aquest cop les rampes inicials les superem força bé però, no  es pot tenir tot, patim en la zona de grimpada. Les cames ja van carregades i, en el meu cas, la falta de marxes degut a la lesió passen factura. Tot i així anem bé de temps. Crec que podem superar el millor registre de 9 hores 40minuts del 2007. Arribo a dalt de Les Agudes cansat. Són les 11:48. Portem quasi 7 hores i hem fet 28 km. ens en queden 18km encara però ara ja tot pla i baixada. Espero un moment de res al Raül que s'havia retrassat una mica a la pujada final i tirem carenejant cap al Turó de l'Home. Ja hem acabat les pujades! km 30 i són les 12:22 del migdia. Queden uns 15 km de baixada que caldrà fer a bon ritme.

El Raül va una mica castigat i em diu que tiri a la baixada, que no vol castigar-se i córrer el risc d'una lesió. Bona pensada. L'objectiu són els ducs de Savoia i no val la pena trencar-se. Tiro avall trotant a bon ritme. El genoll fantàstic, quasi millor que l'altre, jejeje. Això m'anima. Paro a la font a refrescar-me i beure. Fa calor i el tram des de Santa Fe a Gualba és terrible per la calor. El Pantà de Santa Fe està impressionant i l'entorn d'un verd increïble. Em queden 10km i són les 13:15h. Anirà just això de baixar el temps.

Segueixo un bon ritme d'un grupet de gent (caminem sobre els 6.5 km/h) i així arribem a la pista que porta a Gualba. El salt d'aigua està millor que mai. a la pista decideixo tirar fort, tot i la calor, i la faig tota corrent. No controlo temps. Tinc ganes d'arribar i fer la cervessa que m'ha prompès el Pepe que hi havia a l'arribada!! Bona. Arribo a les 14:45h i faig 9 hores i 29 minuts. Bé, per ser la segona marxa seriosa de la temporada. Bé pel desnivell que hi ha. Bé si considerem que és la marxa de tota la Copa Catalana amb més percentatge de desnivell en relació a la distància recorreguda. M'ho he passat de conya!

A la poca estona d'acabar la butifarra i la cervesa, arriba el Raül: 9h 56min. Fantàstic si comptem la quilometrada que porta aquest any. Està fort i recupera bé el paio! Felicitats. Per sort els pares del Raül, el Josep i la Marga (ah i la seva dona, la Pili), ens han vingut a buscar per tornar-nos a Aigufreda a recollir el cotxe. ens fem un Aquarius a l'arribada i una altra al sac.

L'Albert Keymaker també ha triomfat, no penseu. Ha pagat la seva primera Travessa però ha triomfat amb 10h i 56 minuts. Felicitats també, Keymaker.

A DESTACAR:

• La senyalitzacions i el marcatge del tram Les Agudes ha millorat força.
• El canvi de la carretera per la pista fins a Sant Marçal tot un encert, tot i que potser augmenta una mica la duresa del tram.
• He trobat els avituallaments molt millor que altres anys, que ja sabeu que els havia criticat considerablement. En especial l'assortiment de fruita al Turó de l'Home, amb plàtans, síndria, taronges, etc. molt bo. Cal remarcar-ho.
• Com a la resta de proves la samarreta tècnica i el control amb codi de barres bo per la logística i el control. S'agrairia que l'organització facilités els temps de pas per cada control, que segur que els té recollits.
• Poc pràctic el paper de control. Crec que una funda plastificada o quelcom més consistent seria millor i evitaria problemes.

Personalment, fer 161 de 590 participants i donat d'on vinc estic força satisfet. Aquest cap de setmana els companys senderators han fet Gràcia-Montserrat. Altres es preparen per la 7 cims i alguns per la Reus-Prades-Reus. Jo em reservo per gaudir de la Marxa Cap de Rec. De moment les sensacions són bones però Núria - Queralt primer i Ducs de Savoia (UTMB) després són els objectius d'aquesta temporada. Ens veiem per aquests senders de Deu.