Riudoms - La Mola - Riudoms 2008

Doncs si, ja en tenim una altra al sarró. Aquest any la Marxa Riudoms - La Mola - Riudoms ha estat tot un plaer fer-la. Com sempre per la companyia i el bon ambient entre tots els participants. En segon lleoc per la fantàstica organització de la prova, corregint amb escreix aquells petits detalls que no acabaven de funcionar. També pel temps del passat diumenge que ens va permetre gaudir d'entorns meravellosos: el Castell de l'Escolnalbou, la pujada cap al Parc Eòlic, la Mola de Colldejou, etc. I, com no, per l'objectiu d'intentar superar-nos i baixar de les 10 hores i 20 minuts de l'any 2006.

Començarem aquesta crònica a les 4.00h a.m. Aquesta va ser l'hora que vam haver d'aixecar-nos per poder arribar a temps a Riudoms des de Barcelona. Cap a les 4.45h sortíem de Barcelona i a les 6.15h ja estàvem a la Plaça de l'Esglèsia fent el check-in habitual. Allí ja van reunir la colla amb algunes incorporacions destacades. Primer de tot els habituals: Vernet brothers (Raül & Dave, el primer apurant però arriba), Atleta, Alba i Txell (que venien amb mi al cotxe), el Josep i la Maria i, amb el cotxe del Japo el reaparegut Miquel (des del Garraf missing) i la Sole (una companya d'spinning del Japo i el Miki). Com sempre vam trobar a faltar al Marc (de ruta por las españas) i tampoc vaig veure a la Maria (encara estarà feta pols de la tendinitis? apuntada estava...ho vaig comprovar). Ja no dic res de Don Palote "en ocasiones veo muertos" que per compromisos ineludibles (traduït segons diuen les males llengües PENGUIN) tampoc va poder venir...

Total a les 6.34h pum! Coet i arremquem aquesta marxa de Riudoms de 53,3 km i 2550 metres de desnivell acumulat (tot i que el meu GPS em diu que hi ha 1769m de desnivell positiu acumulat i en total serien 3538 metres). Primer força gent en els primers 5 quilòmetres fins a Montbrió del Camp i allà primera endrapada: sucs i coca i pastes diverses. Fantàstic per reposar forces.

Tirem cap al pantà de Riudacanyes, això sí, sempre passant abans per la població de Riudacanyes amb els clàssics carrers de Dilluns, Dimarts, Dimecres etc. Dde moment portem 5 minuts menys que l'any passat. Veurem si podem apropoar-nos al nostre objectiu. Passat el pantà, òbviament més buit que altres anys, ens enfilem cap a buscar el Castell d'Escornalbou i el desitjat esmorzar. Pugem a ritme i força bé (sorprenentment bé diria, pels 25km que vaig fer amb el Dave el passat divendres) i ens plantem a dalt, km 18, en 2 hores i 39 minuts. Aquí, com acostuma a passar, ens reagrupem els que anem més per propers: Dave, Japo, Miki, Sole, Atleta i jo amb Raül i Josep que anaven un pèl més enrera. L'Alba i la Maria van força més enrera i la Txell suposem que va amb els seus amics de Riudoms, mirant aparadors... Aquí ens fotem un parell de gots de suc de taronja i un parell d'entrepans de pernil i formatge. I cap avall. Descens a muerte cap a Argentera per després començar la segona pujada dureta: cap al Portell del Peiró (el parc eòlic). Aquí les cames comencen a deixar-se anar (patia una mica per la càrrega feta en entrenament durant la setmana) i pujo còmode fins al Portell. D'aquí i a bon ritme en llancem cap al control de Collroig on veiem aparèixer davant nostre la Mola de Colldejou. Potser sense molta altitud però vista des de sota i en un dia tant clar com avui impressiona.

També rebo un SMS. És l'Alba. Merda! Diu que li fan mal els genolls una barbaritat i que es planteja abandonar al control 4. Massa sobrecàrrega i poc descans, penso. Però em sap greu per ella. Realment deu estar feta pols, ja que l'Alba és d'aquelles que aguanta qualsevol cosa i més!

En prenc 4 gots d'Aquarius fresc i enfilo cap al cim. Aquí cadascun al seu ritme. Com apreten aquests paredots! Ja no els recordava del 2006! I amb aquesta calor suarem sang. Aquí teniu una foto per aquells que encara pensen o ignoren que en la CCCR no hi ha desnivells. Em planto a dalt (100 cims per cert!) amb 30 minuts! Realment el planning d'entrenament ara si que veig que està donant els seus fruits. Fem les fotos de rigor mentre tornem a reagrupar-nos la colla de davant i cap avall! Portem 20 minuts menys que el 2006. L'objectiu de baixar de les 10 hores comença a veure's possible. Per cert, les vistes de La Mola impressionants!!

I cap avall com a bojos corrent i saltant com a cabres, anant a buscar el km 30 i el control 5 de Coll de Guix. Potser massa cabres: l'Atleta es torça una el turmell i arriba al control una mica preocupat per veure si podrà continuar. De fet, completament parat en el mateix control torna a anar de cul per terra; però aquest cop sospitem que és per l'impressionant paisatge de la noia del control...

I més canya! Ara altre cop corrent pel Barranc de l'Areny, on la Sole comença a apretar de veritat i, tot i que anàvem corrent, ens deixa enrera!! Bé, després de preguntar-li la marca que tenia a la marató i dir-me que havia baixat de les 3 hores no faré més comentaris! Una màquina!! Quina incorporació!! Mentre anem trotant l'Atleta truca a l'Alba. Sembla que s'ha recuperat força i que segueix!! Bona. Esperem que aguanti i no pateixi massa. També ens truca el Jaume per donar-nos ànims i per veure com ens va. Una bona estona rient-nos per telèfon, això si, sense parar de trotar.

Ara si que apreta la calor. Passen de les 12h del migdia i el sol cau dur i vertical. A més, ni una gota de vent. Així que a punt de pujar les dues darreres dificultats del terreny abans d'arribar a l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca. Diré que, tot i la calor que vaig patir, les vaig trobar força més dures que altres cops i la botifarra de l'avituallament a l'Ermita amb més d'un litre d'Aquarius que vaig repostar em van doanr forces per afrontar els darrers 14 quilòmetres que ens quedaven, ara si completament plans. Continuàvem tenint 22 minuts d'avanatatge respecte el temps del passat any 2006 o sigui que l'objectiu seguia proper, per poc però proper i assequible.

No m'esplaiaré amb els darrers quilòmetres, ja que són bastant monòtons però només us diré que vaig arribar a Riudoms amb un temps final de 9 hores i 17 minuts! Vam baixar en més d'una hora l'anterior registre! Però el més important: vam arribar tots! La Sole ens va treure quasi una hora! Després el Japo va arribar amb 9 hores i 5 minuts. El Dave, amb un minut menys, l'Atleta i jo vam arribar en 9 hores 17 minuts. Seguidament el Josep i el Raül (que s'està tornant una fiera) van arribar en 9 hores 30 minuts. Una mica més tard (per sobre les 10 hores diria) va arribar la Maria i amb 10 hores i 50 minuts l'Alba, impressionant donades les circumstàncies. Finalment, després de mirar totes les rebaixes i quedar-se afònica de tant piar, va arribar la Txell amb 11 hores i 50 minuts. Ah, i també em vaig trobar la Maria de Caldes que finalment sí que hi havia anat!!

PUNTS A FAVOR (quasi tot)

• L'organització: com us deia al principi un Excel·lent o Matrícula! Els petits detalls que crec que faltaven per ser la marxa perfecte els han anat polint amb els anys: els petit punts de marcatge que havien portat algun problema altres anys estaven perfectament marcats i repassats; els avituallaments han estat perfectes, sobretot pel que fa a líquid. en dies com el del passat diumenge la beguda isotònica és clau per recuperar i en cap moment va haver-hi cap restricció (sinó abundància) d'Aquarius, aigua, coca-cola, sucs, etc. Pel que fa al sòlid també més que suficient. Algunes marxes que potser tenen més renom haurien de prendre nota...
• La motivació: realment anar amb un equip on la gent tira, fa que,si estàs bé, donis el millor i, com a mínim pel que fa a mi, per superar-me a mi mateix i no per una competitivat mal entesa. Així anem progressant per poder arribar a la Núria - Queralt amb certes garanties...
• Les dutxes finals: crec que cada cop també s'està imposant més (com a La Selva del Camp, a la Montserrat-Reus, etc.) però poder-se fer una dutxeta i treure la pols i relaxar-se fa que el camñi de retorn sigui mñes agraït. I parlant d'agraïda la mànega de pressió de birra a l'arribada...

REFLEXIÓ (no per la marxa)

Tant el Davecom jo portem GPS, ja que estem preparant una web per senderistes i volem dotar-la del màxim de continguts, i sempre analitzem amb el track la marxa amb posterioritat. És curiós que, com us deia abans, les distàncies si que habitualment ens quadren però pel que fa als desnivells crec que amb les eines que disposem en general estan calculats una mica a ull i habitualment per sota de la realitat. Concretament aquesta marxa té, oficialment, 2550 metres de desnivell acumulat, i segons els nostres GPS i medicions separades als dos ens ha donat pel sobre dels 3500 metres.

Si fos només aquesta marxa podríem pensar en un error del GPS, però també ens va passar el mateix a La Selva del Camp i a la Castells de la Segarra de la CCCR 2008 i també a la Viladrau - La Garriga. Sospitem que els desnivells acumulats oficials estan calculats de fa temps per mitjans potser mñes inexactes dels que avui en dia disposem (potser mirant desnivells entre punts importants de la caminada).

Amb això no volem més que fer el suggeriment des d'aquí en que potser seria una bona idea de cara al proper 2009 actualitzar aquestes dades, que segurament farien retocar la quantitat de punts atorgada a cada marxa. No és que passi res ni és crític, sinó que tan sols seria més real.