Rasos de Peguera - Manresa 2009

Ja en tinc una altra de la Copa Catalana de Caminades de Resistència al sarró. Ja puc dir que he fet la Rasos de Peguera - Manresa. En principi no volia fer-la. Però entre que al meu amic el Xavi el Bomber volia un puntet per poder anar al Montblanc el proper any a fer la CCC i que fins a la Ultratrail de la Serra del Motsant encara quedava molt, m'hi vaig animar. I finalment n'estic content.

A les 14.30h érem a Manresa, com la majoria de marxaires, per agafar l'autocar que ens portava a Rasos. com ja és habitual salutacions amb tots els coneguts (Maria, Fermí, Moisés, Miquel, Olga, Xavi Floresta, Juanito, Xavi Pinell, etc.) i petant la xerrada cap a la Creu del Cabrer a 1892 metres al punt de sortida.

Allí la foto tradicional de tota la tropa i cap avall amb la sortida de les 17:00h. Aquest cop, entre el pont i l'atapeït calendari érem poquets: uns 170 inscrits em va dir l'organització i finalment uns 130 que varen pendre la sortida. I de Rasos de Peguera cap avall amb una forta baixada per corriols per passar després més avall a pista. Així tot corrent em vaig plantar al km 10, al control de La Mina.

I d'allà cap a buscar el control 2 al km 17 més o menys. Aquest tros és força bonic ja que transcorre entre arbres, tot i ser una mica trencacames circula pel corriol reseguint la muntanya. En aquest tram vaig notar les cames una mica pesades, segurament degut al bon ritme dels 10 primers quilòmetres i suposo també de l'excès d'entrenament de la setmana. Però tot bé per anar tirant. si no pots córrer, doncs camina! Passat el control 2 venia la forta baixada cap a Cal Mercadal, però com que ja començava a fer-se fosc, per no patir cap problema vaig treure la meva acompanyant d'aquesta cursa: la Betty (la Betty 7 de Lupine, gràcies Francesc!, perdó Dr. Francesc) de 1500 lumens!! Així com si fos de dia!

Al control 3, al km 25,7, a Montmajor, un fantàstic entrepà de fuet, uns parell de gots de coca-cola, recarregar el camelbag i cap a Serrateix!!  Aquesta pista es fa interminable. La pujada per pista és còmode però això no s'acaba mai! A més, la bona temperatura fa que quasi tothom encara vagi amb màniga curta. Però tot i així arribem al càmping de Serrateix i al km 39. Ja som a la meitat de la marxa. Com a cada control, només paro uns 10 minuts com a màxim i segueixo amb forces renovades després d'un bon parell de talls de meló. Miro el control i veig que el Xavi Bomber em porta uns 45 minuts. Punyetero! Com apreta!

I seguim. Més pista, pista i pista. Es pot anar a bon ritme (caminant a 6.5 km/h sense problemes) però se'm fa una mica avorridot que diria ja sabeu qui. Em planto però al control 5, Les Cases, al km 50. La idea d'estar sobre les 14 hores la veig factible. Algun repte m'havia de posar, a més de perseguir el Xavi. Així que acompanyat per l'Olga i el Juanito anem tirant a bon ritme. Anem fent i ens plantem al control 6 al km 58,5 on ens esperen uns fantàstics croissant de xocolata i els corresponents 2 gots de coca-cola per mantenir-nos serens. Però com poder gaudir dels "estiraments" dels Juanito no hi ha res (no diré nada más, campeón!).

Això ja ho tenim. anar fent i sense adonar-nos estem a Sant Martí, km 68, on repostem l'aigua necessària i justa per arribar a Manresa. Ens queden uns 8 km pel final i el tros més caracterísitic és el de la via del tren. Seguim durant prop d’1 km per la via, que la deixarem tirant cap al santuari de Joncadella. Impressionant també és la il·luminació quan passes pel costat de la pressó.

I dit i fet. Km 76 segons el GPS i arribem a l'Escola Puigberenguer a Manresa. Són les 6:35 del matí i aprofito per gaudir d'un bon pa amb tomàquet i fuet que ens obsequien la bona gent de l'organització.  Allí em trobo al Xavi el Bomber. Ell ha arribat a les 5:50h. Finalment, m'ha tret els 45 minuts que ja em portava a mig recorregut. Felicitats Xavi. Estàs fet una màquina. Quan ja retirem per tornar cap a la Cerdanya, em trobo ala Txell, la ultratxell, que finalment s'ha repensat això d'empalmar amb la cursa de Tivissa!! Només anirà a veure i animar als amics! Quina dona!!

EN POSITIU

• Quasi tot. Primer la impecable organització: amabilitat a tots els controls i bons avituallaments tant líquids com sòlids. Felicitats.
• Senyalització perfecta. Puc dir que la quantitat de marques blanques i blaves i la proximitat entre elles fan quasi impossible perdres. Les indicacions són perfectes.
• El meu temps: sé que és una curda relativament còmode però per mi fer 13 hores i 35 minuts en els 76 km de la Rasos de Peguera - Manresa amb donen certa confiança de cara a la Ultratrail del Montsant.
• El bon temps. Per ser octubre vàrem gaudir d'un temps boníssim que em va permetre fer tota la marxa amb màniga curta. Això a 10 d'octubre. Un privilegi.

EN NEGATIU

Per posar alguna cosa, he trobat a falta al gruix del Senderators! Jordi Atleta treballant, Jordi Japo amb tendinitis al genoll (recupera't), Raül ja de "vacances", Txell, Sherpa Dave (felicitats! avui és el teu aniversari!)...