Núria - Queralt 2009: l'abandonament (Part I)

Ja he vist moltes cròniques per Internet sobre la Núria - Queralt 2009. Nosaltres mateixos n'hem fet algunes de prèvies explicant els canvis del recorregut, també una sobre l'èxit del nostre company Senderator el Sherpa Dave sobre el seu èxit. Però per Internet corre una mica de tot i més: forums explicant la duresa, blogs expressant queixes diverses, altres de defensors de la mateixa... Aquesta només pretén ser una crònica sobre tres amics senderators que van intentar fer la Núria - Queralt i varen abandonar.  No pretenc res més que explicar-vos la nostra experiència. I, tot i un punt de frustració, ens ho vàrem passar de conya! Aquí teniu la primera part de la crònica!

Ens trobem el dissabte dia 4 a les 8.30 del matí al mig de Gràcia. He quedat amb el Jordi "Japo" i el Jordi "Atleta" per agafar la línia groga i anar a buscar el tren que ens porti fins a Ribes de Freser. La cosa ja comença torta: el Japo veu que no porta l 'impermeable i ja ha de fer uns sprints fins a casa per anar buscar-lo. Arriba tot suat i res de res: només ha trobat una trista capelina.

Arribem a Plaça Catalunya i anem a agafar el tren de les 9:22. És petit el món: ens trobem a la Lali i al Xavi Bomber que acompanyaven a la seva filla Martina que marxava de campaments en el mateix tren que el nostre! Agafem el tren i un nou senyal. La nostra amiga Txell s'ha posat en el vagó del darrer i no és accessible des del vagó de davant on hem pujat nosaltres. Ja és veu que "los tres amigos" i la Txell "no portàvem el mateix tren". De fet la superTxell va ser la tercera noia en acabar la NQ2009. Felicitats!!

Durant el trajecte van pujant altres companys inscrits a la Núria-Queralt que feien el mateix que nosaltres. Bon ambient en el tren! Tot xerrant arribem a Ribes de Freser i ens anem cap a buscar el Cremallera. Amb tot això ja són les 11 i mitja passades. Pujem al cremallera i anem pujant cap a Núria. El dia és fantàstic i el recorregut preciós. Arribem a Núria i aprofitem per anar a recollir el control i la samarreta. Seguidament ens anem cap l'autoservei a menjar un plat de pasta i un bistec. Són les 13:30h quan acabem. Perfecte! Ara a descansar un parell d'hores fins la sortida. Si us hi fixeu amb les fotos de dalt, la pinta del cel ja no feia presagiar res de bo.

El Japo, una mica acollit, decideix comprar-se un impermeable digne i se'n va de tendes. Ens trobem amb el Sherpa Dave que acaba d'arribar del Cremallera. Ell ha agafat l'opció d'autocar des de Berga. anem cap a la sortida i tot són salutacions amb la gent de sempre: Dolors, Juanito, Floresta, Miquel, en Fermí, la Maria, l'Albert Torrent, l'Olga i molts d'altres... S'acosten les 15:30h i tothom es posiciona per fitxar a la sortida amb els lectors. El cel pinta malament però de moment aguanta!

 Sortim. Com sempre les primeres rampes en fred són dures i esbufego una mica però de seguida agafo el ritme. El cel continua amenaçador i el trons coemencen a sentir-se amb força. Uiuiuiiiii... Seguim a bon pas per anar a buscar la Collada de Fontalba i...què us penseu que arrenca a ploure no? Doncs no. Comença a caure una pedregada de collons! Llamps i trons. Parem. Ara ja només anem "los tres amigos". ens enfundem els impermeables i les fundes per les motxilles. Apreta el vent. ens trobem al Joan Miquel Labrador protegint la seva càmera i a ell també. I fota-li fort! ara aigua i ara pedra. I unes bones ventades per acabar-ho de fet. Ja vaig tot xop i ben enfangat de peus. I la cosa no té pinta de parar.  Seguim així fins al km 9.1 al peu de la pujada al Pas dels Lladres.

La gent de l'avituallament està desesperada. El pa amb formatge i codony està xop. Tot i la carpa, el vent fa que caigui aigua per a tot arreu. Menjo poc i preparo els bastons per enfilar la pujada cap el Pas dels Lladres. Aquest any és més llarga que mai i serà més dura que mai. Es veuen llamps a dalt de la carena. Els trons peten fort. Però això serà en la Part II, que ja es fa tard avui.