Núria - Queralt 2009: la crònica

Mentre pujava cap al Santuari de Núria, les gotes que xispejaven contra el vidre del Cremallera, em feien presagiar que no seria fàcil. Tot i això, la cosa començava bé perquè aquest any arribava dalt amb una hora d'antelació, amb temps suficient com fer les fotos de rigor amb els companys que ja havien pujat hores abans. Encara recordo com l'any passat va ser aterrar al Santuari i donar la sortida...

La sortida es va donar a partir de les 15:30h utilitzant el sistema de codi de barres que s'està posant de moda darrerament i que funcioni precàriament. Si a sobre et donen el codi imprès en un paper i pensant en la possible pluja i la suor, no cal que us digui com sabia que acabaria aquest codi (desfet).

Però tornem a la marxa. No portàvem ni mitja hora caminant quan comença a xispejar. Mala cosa, penso, perquè una de les coses que em fa més mandra és treure l'impermeable. Així que vaig esperar 2 minuts, temps suficient perquè allò es convertís en el diluvi i comencés a caure pedra per totes bandes... impressionant. L'impermeable ens servia a la Txell i a mi per mantenir el cos relativament calent i fer que el cap no acabés "repicat" del tot... Arribem així al control 1, a la Font de l'Home Mort, on oferien torrades amb codonyat i formatge. Bé, les torrades era més aviat aquell pa que et queda després de sucar-lo a la llet... desfetes també.

I després amunt cap al Pas dels Lladres! Aquest any la pujada era de més de 700 metres de desnivell, doncs partíem de més avall. Si això hi sumeu la pedra de cara i el riu que baixava ben ple, l'espectacle era merescut de ser filmat. Haureu notat que no poso cap foto de la Marxa, perquè un servidor vol conservar la càmera molts anys i no em vaig atrevir a treure-la de la bossa de plàstic de la motxilla;)

Total, arribo a dalt de tot, divisant uns metres més enllà el Fernando (eres tu? anaves de taronja?) i comencem la baixada encara amb pedra i pluja. La Txell s'uneix amb un amic seu (l'Albert) i jo coincideixo amb l'Albert Torrent que em comenta que en cap de les seves moltes NQs que ha fet mai havia vist res semblant... Mentre baixava va amainar i em vaig treure l'impermeable esperant que el sol acabés d'assecar tot allò que pugués.

Així ràpid-ràpid arribo a l'estació de tren de La Molina. Allà m'espera una verdureta que m'entra la mar de bé i un gazpacho força consistent. La veritat és que no havia menjat gaire bé, doncs l'horari d'inici de la cursa em va desmuntar una mica els àpats. Al matí no sabia si fer un esmorzar de forquilla, menjar a bocins, vaja, un dilema.

Des d'allà s'iniciava un tram de 13 km fins al proper control. Entremig el Coll de Pal m'esperava. La primera rampa (nova d'aquest any) la vaig trobar molt dura. Molt pendent i anar fent ziga-zagues. Després remuntar una de les pistes blaves de l'estació fins dalt de tot i proseguir sense parar en baixada fins al refugi del Rebost. Allà una bona amanida de pasta feia reposar les forces i animava a seguir endavant. Aquest cop per això el recorregut tornava a canviar i em comptes d'anar avall calia pujar una mica i després baixar cap al Paller de Dalt. A partir d'allà era tot baixada fàcil cap a Riugréixer. Però no. Aquí comencen els problemes importants. No trobo cap cinta! M'ajunto amb un grupet de 10 per veure si 20 ulls (si tots en tenien 2) poden veure més que els meus i res de res... Així que decidim que si no hi ha cintes cal baixar pel camí principal (un GR). Anem baixant i, no us ho perdeu, al cap de 3-4 km trobem una cinta del mateix color que les de l'Organització. Això ens fa pensar que anem bé... sí bé, ben perduts! Anem a petar a Bagà!!! Collons! Ja em veieu preguntant a uns tios que estaven de festa on dimonis es troba el coi de Riugréixer. A 4km per la carretera! Uf! Ja m'havia patejat no sé quants km de més per anar a parar aquí i ara 4 extres... Res, quin remei, poso "l'automàtic" i carretera amunt fins al poble. Calculo que tot això m'ha fet perdre una hora o més... un desastre.

Arribo doncs al poble, fitxo i marxo amb un plàtan entre les dents. Cap a Can Cerdanyola! Aquest sí que me'l conec que és el refugi del nostre club jeje... o sigui que allà voy. Mentrestant rebo un sms del Xavi que em diu que ell i els altres companys ho havien deixat (una abraçada a tots ells des d'aquí!). Un cop a Can Cerdanyola començo la pujada al Coll de Bauma. Per mi va ser la pujada més dura de la marxa. Suposo que el terreny (corriol estret) i els km acumulats em començaven a passar factura. Quasi a dalt del coll, trobo un control on m'alimento a base de figues i coca-cola i avall altra vegada.

La part que ve ara per mi és la més pesada. El terreny és un trencacames amunt i avall fins arribar a Saldes. Arribo allà quan es fa de dia i torno a atacar les torrades i síndria. Malauradament després m'entero que aquest control ha deixat fora de cursa a molta gent per control de temps...

La darrera pujada important em tornava a portar de 1200 a quasi 2000 metres. Miraves la muntanya des de lluny i la veritat és que feia por. Al control em van dir que havia de passar per sobre i anar a l'altra banda... collons... doncs au, "marxeta dave" i anar fent fins a dalt. A partir d'aquí directe a Espinalbet, pujada cap al Santuari de Queralt i a trotar escales avall cap a Berga, on m'esperaven la Txell (tota una crack!) i la Maria amb un somriure com sempre. Havia acabat una de les curses més dures que he fet mai.

En positiu:

1) Bon entrenament pel proper repte que ens espera a Chamonix.

2) La simpatia de la majoria dels controls.

En negatiu:

1) No hi ha res que emprenyi més que perdre's. Hi havia un tram molt mal marcat.

2) El menjar ha millorat respecte l'any passat però encara no és comparable ni molt menys al que donen a altres marxes.

3) Els temps de pas era molt justos per la gent que ho vol fer caminant. Entenc que si la prova forma part de la Copa Catalana de Caminades de Resistència és perquè la gent que ho vulgui la pugui fer caminant no?

Aquesta crònica la vull dedicar als meus companys Senderators, perquè una batalla perduda no impedeix guanyar la guerra. Una abraçada ben forta a tots.