Molins de Rei - Montserrat: la crònica

Léelo también en castellano

El nostre amic i company Senderator, en Quique Blanco, ens fa arribar la seva crònica sobre la Molins de Rei - Montserrat. Esperem que us agradi:

Només fer-vos cinc cèntims de la caminada Molins de Rei -Montserrat del passat diumenge 5  i us ensenyo les 4 fotillos que vam fer (més val tard que mai...).

La cosa va començar a les 6 del matí a la plaça dels Països Catalans (prèvia multa per saltar-me una línia contínua "oculta"...). L'Ignasi i jo preparats a la plaça. Estirar a aquestes hores? Què va! Volem els donuts!!!

La sortida va ser bastant informal, la cursa va començar amb un: "Ei, que ja podem començar...". Una mica de frontal els primers km i arribem sense problemes al primer control "Can Maimó", tot caminant, 7,5 km's en una hora i quart).

A Ullastrell la marxa s'ajunta amb els que fan la curta (29,6 Km.). Els km's van passant i arribem a una baixada curta però que em va trencar molt, just abans del sisè control (Can Marcetó). És a partir d'allà que començo a tenir alguns problemes amb el genoll esquerre. Encara no estava prou recuperat de l'intent fallit del cap de setmana anterior (la Selva del Camp). Baixem el ritme però continuem.

Amb tot això arribem al novè control (camí de la Creu - Monistrol). Això ja ho tenim! En aquest punt van sortir unes abelles assassines, les quals van atacar sense compassió la mà i el cap de l'Ignasi que corria sense parar muntanya amunt i avall... Al següent control altres participants ens van explicar que van patir la mateixa sort (Ignasi, no vas ser l'únic!!).

Últim control, uns sucs i afrontem la pujada final. El genoll ja no em fa tant mal, això és pujada! Pujem en 1 horeta i poc. Ens trobem al Jordi i els altres dels GELS baixant. Ens diuen que van arribar sobre les 14:30, quins cracks! Nosaltres semblem vells!

Acabem als Porxos Escolania a les 16:17. Tot i que el temps no va ser tot lo bo que ens hagués agradat, estic content d'haver-la pogut acabar, ja m'he pogut treure l'espineta de la Selva del Camp. El genoll no em va permetre córrer ni caminar massa ràpid...

Una vegada al monestir, vaig posar una espelma a la verge pel Blacky (el meu gos), que ens va deixar el passat dijous dia 26 de Març.

Lo millor: Molt bona organització, senyalització, avituallaments generosos, bon menjar, powerade,... I fins i tot massatges gratis!!

Lo pitjor: Abelles assassines i el temps, que tot i ser bastant bo, la pujada al Monestir ens va torrar el clatell.

Gràcies Quique. bona crònica.