Matagalls - Granollers 2009

Encara no us havia fet arribar les nostres impressions de la Marxa Matagalls - Granollers del passat diumenge 29 de novembre. La veritat és que ja l'havia feta farà un parell d'anys (el 2007) però aquest any l'he trobada més maca, sobretot amb el recorregut pel Pla de la Calma.

No us faré una crònica massa extensa però sí m'agradaria fer-vos arribar les impressions principals. Per una part feia temps que no sortíem amb la Txell i el Palote, i la veritat és que només per la conversa a l'autocar de pujada al Coll de Bordoriol ja va valer la pena la sortida. També el retorbament en marxes amb altres colegues, com l'Elvira, la Dolo, el Japo, el Moisés, l'Olga, etc. va ser un bon punt per tancar la temporada 2009 de caminades.

Després de la sauna ja tradicional als autocars (algun dia passarà que no fotin la calefacció a tope en aquesta marxa???) vàrem baixar a Coll de Bordoriol per enfilar-nos cap a Matagalls. El paisatge està preciós aquesta època i tot i que la pujada és dureta es veu de sobres compensada amb el follatge i els companys de marxa. A dalt el Matagalls un vent espectacular, fred i fort, fa que no em pari ni a fer la foto; crec que per aquí dalt ja hi he estat més de 10 cops però mai em canso de pujar el Matagalls! Baixo ràpid ràpid i em planto a Collformic.

I com que he promès no enrotllar-me gaire, només dir-vos que el tros del Pla de la Calma que venia ara no el recordava de l'edició del 2007. Segurament han canviat aquest tram. Molt bona alternativa per evitar l'avorrida pista ja tan caminada per tots a diverses marxes (Matagalls-Montserrat, la Travessa del Montseny, Viladrau - La Garriga, etc.). Després no hi ha res com un bon esmorzar i un bon porró de vi abans de començar tota la baixada cap a Cànoves i despreés cap a Granollers.

Poca cosa més a destacar: el temps que ens va rerspectar i les cues i taps que es formen en enganxar-nos amb la gent de l semi (una mica pesades però també cal pensar que en una marxa tant popular i massiva és difícil evitar això). Tot i així amb poc més de 7 hores i 20 minuts vaig poder fer els 40 km de la marxa, bé uns 42 devien ser ja que per burros que som ens vàrem perdre a l'alçada del Tagamanent amb el Japo mentre anàvem xerrant, corrent i badant...

Ara, a esperar els calendaris de la FEEC i plantejar nous i ambiciosos objectius pel 2010. Salut i km!!