Marxassa 2009: crònica del Keymaker

Bones. encantats de tenir amics i companys Senderators que ens fan arribar les seves cròniques de les marxes. Quants més punts de vista i experiències millor! aquí teniu la de l'Albert Velasco (Keymaker) de la seva experiència a La Marxassa d'aquest passat dissabte:

Arribem a Mataró cap a les 05:15, una mica justos comptant que els busos sortien a les 5:30 i comencem a buscar aparcament. Certament estava difícil la cosa i vinga a buscar fins que en varem trobar un força lluny de la sortida. Eren les 05:25 i comencem a trotar en direcció al bus que sinó el perdem. Arribem al bus esbufegant i cap a dins.

Durant el trajecte de Mataró a Sant Martí del Montseny aprofitem per dormir una estona. Arribem i fa un fred de nassos, el termòmetre marca 7^oC. Primeres cues de sortida i cap avall que fa baixada per un corriol estret que convida a trotar una mica. En les primeres rampes de pujada cap a Font Martina es fa de dia i mentre anem guardant frontals comencem a coincidir amb companys com el Jaume Palote que aquest cop s’ho pren amb calma, ja que la setmana que ve fa la Marató de Muntanya de Sant Llorenç.

Les primeres rampes es fan dures, però s’acaben ràpid i en poc menys de 2 hores ens plantem al primer avituallament al km 11.2, on trobem una mica de cua abans de poder llençar-nos a per l’esmorzar a base de cafè, donuts, galetes, xocolata etc.

Un cop esmorzats tirem avall cap a Sant Celoni, aquest tram es fa llarg però agradable ja que el dia és esplèndid i les vistes de la falda del Montseny immillorables. Arribem a Sant Celoni i després d’una breu parada enfilem de nou cap a Sant Martí del Montnegre.

Els primers km d’asfalt es fan pesats ja que hem de creuar la Nacional, un petit polígon industrial i l’autopista però de seguida trobem una pista que es va enfilant amunt cap al Parc del Corredor. Les darreres rampes abans d’arribar a Sant Martí es fan dures però un cop arribats trobem una grata recompensa a base de fruits secs, patates xips i fins i tot Vermut, impressionant!

Després d’una breu pujada tirem avall fins arribar a Vallgorguina on arribem força ràpids i on ens espera un magnífic dinar amb amanida, botifarra, flam, iogurts i cafè. Val a dir que apart del magnífic dinar el tracte de tots els membres de l’organització així com les taules i l’indret ajuden a relaxar-se més del que un voldria.

Amb la panxa plena ens dirigim cap al Santuari del Corredor on de seguida trobem uns fortes rampes entre mig de les alzines sureres que ens fan  suar de valent. El camí i la temperatura són agradables i en poc més d’una hora ens plantem al Santuari del Corredor on ens espera una magnífica llimonada.

Els primers trams de baixada per uns corriols força tècnics ens fan adonar que ja no tenim la agilitat d’hores enrere però de seguida trobem una pista que ens acompanyarà fins arribar gairebé a l’ermita de Sant Martí de Mata. Poc abans d’arribar a l’ermita ens veiem obligats a treure el frontal de nou, ara ens adonem que hagués valgut la pena apretar més a l’inici.

Mengem una mica i cap avall que resten només 5 Km per arribar al punt de partida. Finalment arribem a la meta amb més de 13 hores 30 min. No estem gens contents del temps realitzat, però ja tenim una cursa més de la CCCR al sac i el que és més important, 1 punt més per la nostra possible participació a la CCC del 2010.

 EN POSITIU

• Molt bons avituallaments, amb gran varietat i quantitat de menjar (galetes, botifarra, xuxes, fruita, amanida etc) i begudes (te, cafè, sucs, vi, vermut etc).
• Molt bona senyalització, ja que malgrat es va seguint la senyalització de diversos GR’s, l’organització va afegir senyalització addicional en punts conflictius.
• Magnífica climatologia, fresca a l’inici, però de seguida el sol va permetre disfrutar d’un gran dia de muntanya.
• Molt bon temps dels companys Igansi i Quique que varen finalitzar la marxa amb tan sols 11 hores i 26 minuts.

EN NEGATIU

• El sistema de control de pas, basat amb una cartolina que s’anava foradant en cada control. Considerem que s’haguessin pogut estalviar moltes cues si s’hagués fet ús del nou sistema de control amb codi de barres usat en d’altres marxes de la CCCR.
• La medalla commemorativa. Acostumats a samarretes i d’altres obsequis útils de cara a la pràctica de l’excursionisme en general considerem la medalla com un regal poc profitós de cara als marxaires.
• Zona d’aparcament. Considerem necessari preveure una zona d’aparcament de cara a la gran quantitat de vehicles particulars.
• A càrrec personal no estic satisfet del temps emprat, però el fet de ser la primera participació a la marxa i l’excés de marxes en el calendari ens donen l’esperança de rebaixar temps en futures edicions.