La Marxassa 2009: la crònica

El nostre company Senderator Ignasi ens fa arribar la crònica de la Marxassa 2009. Malauradament aquest any molts del Senderators no hem pogut anar, reservant-nos per la Ultratrail de la Serra del Montsant de la propera setmana, però sort que tenim bons companys! Aquí la teniu doncs:

Era la nostra segona participació a la Marxassa i la experiència ens deia que havíem d'estar ben d'hora a Mataró per aparcar a prop de l'arribada. A les 5:20 ja érem dins l'autocar que ens duria a Sant Martí del Montseny, el punt de sortida.

A les 7 del matí començava la caminada per un sender molt estret on es forma un coll d'ampolla. El fred apretava bastant i fins que no va sortir el sol i vam poder caminar a un ritme més alt no vam poder entrar en calor. Amb l'estòmac buit i després d'una constant pujada vam arribar al primer control, al km 11, en menys de dues hores. Allà ens van reconèixer per les nostres samarretes del GELS. Se'ns va presentar com "el Presi" i va preguntar per la resta dels Telecos.

Uns donuts i un cafè ens van donar la energia necessària per afrontar la baixada fins a Sant Celoni. La vam fer a bon ritme, la major part del temps corrent. L'apunt negatiu va ser que ens vam despistar en un encreuament i vam seguir a un grup de persones que van triar el camí equivocat. Això va comportar que haguéssim de recular i perdre uns 20 minuts. Tot i els minuts perduts, vam arribar prou bé al segon control, al Km 25, a les 11:15. Aquí vam pendre molt sucre (llaminadures) i molt líquid per afrontar la segona pujada de l'itinerari. Aquest tram se'ns va fer menys dur que l'any passat degut al bon ritme que duiem i vam poder fer el vermut a la 1 del migdia.

Ja havíem passat l'equador de la caminada i tocava baixar fins a Vallgorguina. També la vam poder fer corrent, admirant el paisatge i ben tranquils, ja que quasi no trobàvem a ningú.

A les 14.30 ja estàvem a la cua per agafar el dinar a Vallgorguina (Km 43). Vam decidir descansar i menjar tranquil.lament l'amanida, l'entrepà de botifarra i el iogurt. Ja tindriem temps d'esforçar-nos més endavant a la pujada al Santuari del Corredor, el tram més dur de tot el recorregut.

Es fa dificultòs, però completem aquesta pujada de 5 kms en 1h i quart.

Després del control del Santuari i la llimonada que hi donàven, toca un suau descens de 10 kms, per una pista que pot arribar a fer-se una mica monòtona. Aquí es nota que les forces ja comencen a fallar i fem gran part del tram caminant a bon ritme i correm bastant poc.

Finalment, arribem a Sant Martí de Mata a les 17.45. Només queden 5 Kms i decidim cremar totes les nostres energies per fer un bon temps. Baixem corrent fins a Mataró, on arribem a les 18:26, ens donen la nostra merescuda medalla i prenem una renovadora dutxa abans de tornar cap a casa.

En resum, la Marxassa és una caminada que personalment m'agrada molt, bons controls, bon menjar i aquest any un bon temps d'11 hores i 26 minuts per completar els 63,3 Kms dels que consta (rebaixant en 3 hores el temps de la passada edició!).

Felicitats campions!!