Marxassa 2008: la crònica

Aquest passat dissabte dia 25 d'octubre va tenir lloc la 15ª edició de la Marxassa de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. En lloc d'un dia de tardor semblava més un dia de primavera-estiu. Un regal per a tots els senderistes a aquestes alçades de la temporada. El recorregut des de Sant Martí del montseny fins a Mataró, passant també per Sant Martí del Montnegre i Sant Martí de Mata va ser un altre obsequi per la vista, a més d'una bona organització.

Vàrem sortir de casa a les 4.30h a.m. ja que havíem d'estar a Mataró a les 5.30h per la sortida dels autocars cap a Sant Martí del Montseny. El primer retrobament agradable va ser amb els germans Sampere que feia temps que no vèiem. D'aquesta manera vaig tenir l'oportunitat de fer el lliurament oficial de les samarretes del club que encara em faltava per donar: a la Txell i al Marc. Així doncs, tots equipats per l'ocasió. Aquest cop havíem reunits (a més d'altres amics com el Jaume Palote, la Maria Gacela i el Mikel) a 8 senderators del GELS (o els Telecos com ens diu la colla del Xavi el Floresta): el Jordi Atleta, el Jordi Japo, la Txell Aparadors, els Sampere Bros, el Raül, el Josep i jo mateix.

Un cop a Sant Martí del Montseny, la típica sortida de la Marxassa: l'embut a la sortida. Total que sortim sobre les 7.00h am però en realitat no arrenquem fins les 7.05h o les 7.10h. Aquí les primeres conyes amb la gent del CEI, en Miquel Atrapeu-lo, la Dolors, el Juanito, el Xavi Floresta etc. Una temperatura ideal per caminar i amb el frontal comencem a desfilar de baixada cap el poble del Montseny per després anar fins al km 11 a Font Martina, lloc de l'esmorzar. Anem a bon ritme i en menys de dues hores ens plantem a primer control. Un avituallament molt ben organitzat i ben provist (donuts, galetes, xocolata, sucs, etc.) fa que agafem forces per tirar muntanya avall a buscar Sant Celoni.

Una baixada de 14km que vàrem fer pràcticament corrent o trotant seguint el bon rotllo amb el Miquel, el Floresta i la seva gent. També val dir que de baixada vam trobar amb l'Enric Sampere!! Nosaltres el fèiem per darrera (jo pensava que regularia donat que era la marxa més llarga que havia provat fins al moment) però estava pegant-li canya corrent tota la baixada. Aquest home encara s'animarà i l'any que ve farà la Copa, ja ho veureu.

Arribem al control 2 (km 25,5) al voltant de les 11.00h. Portem bon temps. Aquí recuperem forces amb mandarines, plàtans i tot tipus de begudes. Algunes (oi, Txell) s'animen amb les "nubes" i altres aliments per recuperar... Ara enfilarem cap al Montnegre i la calor comença a notar-se, tot i estar el cel mig enterenyinat encara. Els 8 km de pujada fins a Sant Martí del Montnegre es fan durs, sobretot per la calor, com hem apretat abans i per les darreres rampes. Però aperitiu tot ho compensa. Una meravella: patatetes, olives, fuet, cortezas... coca cola, llimona, aigua... fins i tot martini blanc!! Uns profesisonals.

Quasi ens han de treure d'allà per què sinó no seguim! Ara farem una miqueta més de pujada i després cap avall. Total 10km fins a Vallgorguina on també ens espera entaular-nos pel dinar. Altre cop tornem a apretar a la baixada (com diu el Raül, això ho pagarem!!) i anem pràcticament corrent fins a Vallgorguina. Allí, km 43, la calor apreta i les cames demanen un descans. Així que cal hidratar-se bé i reposar per afrontar la darrera dificultat de la marxa: la pujada al Santuari del Corredor. no hi ha res com una bona amanida, el porronet de vi, una descomunal butifarra amb el seu corresponent entrepà. Si això li sumem el postre i el cafè et venen ganes de quedar-te amb la simpàtica gent del control.

Amb la panxa força plena arrenquem a baix ritme cap a les primeres rampes del Corredor. Són "només" 5km però la distància acumulada i el ritme passen factura. Suem de valent per pujar fins a l'esperada llimonada del control del Santuari. Pel camí continuem creuant-nos amb la gent dels "espartanos" i també coneixem al Marcus (que hem coincidit en diverses marxes). També ens sobta trobar-nos a una participant, deu ser la més jove de la marxa segur, de només 12 anyets. Ell, la Carme, tota sola s'ha enfrontat amb els 63,3 km dels que consta la prova i els 3110 metres de desnivell acumulat. Amb unes quantes llagues però segur que la devia acabar.

A dalt del Corredor, ens obsequien amb la tradicional llimonada, mentre els membres organitzadors treballen a mort tallant llimones i exprement-les per tenir llimonada per tots els participants que allí arriben. Una delícia. D'allí, km 48.6, ja només ens queden 15km pràcticament tots plans o de baixada. Altre cop ens marquem un ritme exigent per anar el màxim de tros trotant. Ens anem creuant repetits cops amb altres coneguts, com l'Albert, i anem fent via.

Arribem a l'ermita de Sant Martí de Mata, km 58.3, ja tocadets però amb ganes d'apretar i superar les 11 hores 40 minuts del passat any. Com sempre repte personal. Aquí el Jordi Japo ja li comença a agafar l'eufòria. Sap que ja té la marxa a la butzaca i amb aquesta ja es converteix amb Campió de la Copa Catalana també. Ja en tenim dos al grup. La resta a veure si ho aconseguim a la Marxa del Garraf d'aquí a quinze dies.

Li donem canya i arribem a la platja de Sant Simó a Mataró amb una mica més de 11 hores. tot depén de quant considerem que hem pres la sortida però segons el meu GPS han estat 11 hores i 4 minuts de marxa. Allí ens trobem al Marc Sampere que ha fet unes excepcionals 10 hores i també al Jaume Palote. quan ja marxàvem arribava en Raül i l'Enric estava ja a l'ermita i tan sols li faltaven 5 km de res. També avui m'he assabentat que l'Ignasi i l'Enrique, dos que es comencen a nimar de La Salle, la van acabar. Felicitats.

En resum una altre al sac. Especialment bonica, amb bon temps, amb bons avituallaments i bona organització. Un regal abans de concloure la Copa Catalana 2008 el proper dia 9 de novembre amb la Marxa del Garraf. si us animeu allí us hi esperem. Nosaltres, òbviament, ja hi estem inscrits.