Marxa Romànica 2009

El passat cap de setmana va ser mogudet doncs hi havia força curses arreu. Els Senderators ens vam repartir bàsicament entre dues: la Marxa Romànica de Navàs i la Caminada Popular de l'Anoia. A continuació us fem arribar la crònica del senderator Raül (gràcies Raül!) i properament també tindreu les impressions de l'altra.

El passat 17 de Maig va tenir lloc la clàssica Marxa Romànica de Navàs. Una travessa força exigent de 80'2 km de distància i un desnivell acumulat d'uns 4600m. La sortida era desde la Pça de l'Ajuntament i a les 18 h en punt. Minuts abans ja ens trobàvem els senderators desplaçats per recollir full de control obligatori i la samarreta tradicional, concretament l'alineació estava formada per Jaume "Palote", Belen, Jordi Atleta, Jordi Japo, Maria, Josep i Raül. Es notava que la gent tenia ganes de començar amb força! El temps era esplèndid, lluïa el sol, feia calor, però tots sabíem que la previsió a hores vista era inestable. Fotos habituals, salutació amb altres companys i cap a la sortida.
 
A les 18 en punt, gran traca i sortida!! Avui segons l'organització som més de 300 i tots junts enfilem les primeres rampes sortint del poble. Al capdavant, com sempre, els "màquines" es van allunyant a un pas impressionant! El nostre grup es fragmenta, està clar que cadascú ha de seguir el seu ritme. El Jaume i la Belen per una banda, els Jordis i el Josep per una altra, i la Maria i el Raül per una diferent. Es un bon test per fer cames i agafar fons per l'objectiu de tots plegats, Ducs de Savoia.
 
Amb un temps fantàstic, ni fred ni calor, anem enfilant les rampes de pujada que ens portaran al km 10'6 - Sant Miquel de Castelladral. Què diferents són les condicions del terreny aquest any comparat amb l'any passat que tot era fang i tolls d'aigua, quins records!! Allà ens espera el 1er control. Només aigua i taronges és l'unic que aporta l'organització. Per tant, a sellar i endavant. Ara el camí baixa i es pot anar més ràpid. Els km van passant i tot just abans de que ens envaeixi la foscor i haguem d'encendre frontals arribem a l'avituallament a Santa Fe de Valldeperes. Allà ens espera el sopar, entrepans de pà amb tomàquet i embotits diferents i aigua, res de butifarres ni refrescs, uff!!!
 
Ara el camí planeja i s'endinsa per enmig del bosc. Els frontals ja fan acte de presència i es pot veure per la muntanya tota la filera de llums desfilant. Baixada sobtada i descens fins arriba al riu on es travessa sense dificultats i es comença una dura i perllongada pujada. Es constant i exigent però tot l'esforç val la pena per poder arribar a Sant Esteve de Pujol de Planés on ens espera el control 3 i refrescs diversos (coca-cola, sucs...) i pels mes fredolics un bon cafè amb llet.
 
Sortint d'allà el temps comença a ser molt més inestable i comencen a caure les primeres gotes de pluja. Uns decideixen obrir capelines mentre d'altres optem per deixar-nos mullar i disfrutar d'aquest instant. El tram següent és un continu puja i baixa entre camins de terra i senders. La pluja és constant però no va a més i es pot caminar perfectament sense protegir-se. Van passant els km i en poc temps ens plantem al control situat a l'ermita de Sant Joan de Modarn on ens esperen uns bons entrepans de mortadela acompanyat de begudes varies. Rebem molts ànims de la gent que es troba aquí i ens animen a seguir amb força.
 
El següent tram és un dels més macos de la cursa. Baixada desde l'ermita en picat per a tornar a pujar pel mig del bosc i sortir d'entre els arbres altra cop a la civilització. Arribem a un poble de 4 cases, Sant Marçal de Puig-Reig on atravessant-lo pels seus carrers trobem en 2 o 3 portals que la gent desinteressadament ha deixat càntirs i ampolles plenes d'aigua per refrescar-nos i fer-nos més amè el camí. Ens tornem a endinsar pel bosc per senders i comencem la baixada cap un dels pobles importants i dels més grans pels quals passa la travessa, Puig-Reig. Aquest tram el fem sota la pluja i disfrutant de tota la panoràmica que es divisa desde la nostra alçada. Abans però d'arribar, un avituallament amagat enmig del bosc amb bollycaos!
 
Ja passat Puig-Reig ens anem acostant pel mig del bosc a un dels punts clàssics de la Marxa Romànica, la riera de Merlés.
Encara tinc el record de l'any passat quan l'aigua arribava a l'alçada del genoll i baixava amb molta força i el senderator Josep va caure de cap. Pensant en els aiguats que han caigut en aquests mesos no volia ni imaginar-me a quin nivell podria estar aquest any. Pujada ràpida pel mig del bosc i arribada a l'avituallament previ a la riera ja ben entrada la matinada. Allà la gent no para de donar-nos ànims tot i que alguns de l'organització estan dormint a les seves cadires de càmping. Aquí s'hi pot degustar amanida, entrepans, donuts, llimonada, brou... (trobo a faltar la paella de l'any passat!) Ens informen que el nivell de la riera d'aquest any no és tan alt com l'any passat, per sobre dels turmells, descalçant-nos i amb l'ajut de les cordes es pot passar sense problemes i així ho fem. Menys el Jordi Atleta, fidel a la tradició de que cada any caigui un senderator a l'aigua, que decideix provar com de freda estava a l'aigua tot relliscant i mullant-se de dalt a abaix, adéu mòbil i càmara!
 
Passada la riera enfilem ja l'ultima pujada important de la travessa. La que ens porta als últims trams de sender per enmig del bosc i ens porta a uns magnífics camps verds amb roselles que alegren la vista tot just es comença a aixecar el nou dia, quins espectacle tan fantàstic! Un bon moment per arribar al control 7 (km 62) i fer un bon esmorzar consistent amb un cafè amb llet o colacao i un bon tall de coca. A partir d'aquí el camí planeja per entre mig dels camps, el nou dia neix assolellat i càlid i es camina molt bé tot i que les forces comencen a estar molt justes. Ens plantem en poca estona a l'ultim control on la xocolata és la protagonista i també una gran bandera del Barça que ens informa que el Madrid va perdre ahir contra el València i la lliga és més aprop. Només falten 7 km i ara ja consisteix en posar pilot automàtic i un ritme regular per arribar tranquil-lament a Navàs altra cop tot enfilant la carretera. A l'arribada, diploma acreditatiu i una mini figureta de l'ermita Santa Maria de les Esglésies.
 
EN POSITIU:
 
- Magnífics paisatges i unes panoràmiques espectaculars.
- El temps. Tot i que va ploure una mica en general va ser molt bo.
- L'organització, que no parava de donar-te ànims en tots els controls.

EN NEGATIU:
 
- Alguns avituallaments força escassos i poc variats. Han empitjorat en relació a l'any passat, sense dubte.
- El tema samarretes. No fan previsió de les talles que demanarà la gent i t'has d'acabar conformant amb les talles que queden, no és la primera cursa aquest any en que passa això, a tenir en compte!!!