Marxa dels Castells de la Segarra 2009

Si alguna prova de la temporada porta bons records a tots els Senderators, aquesta és sense dubte la Marxa dels Castells de la Segarra. Ja fa 6 anys, que sense voler, ens reuníem per primera vegada en una prova de llarga distància en Jordi "Atleta", en Xavi i un servidor per fer junts la caminada. Sense saber-ho havien nascut els Senderators.

Ha plogut molt des de llavors i el que sí que puc dir és que aquesta prova cada any em sorprèn més. Considero que és una prova excepcionalment ben organitzada, on els avituallaments són excepcionals i on l'ambient de la gent també és excepcional. Corregiu-me si m'equivoco, però crec que aquesta prova és una de les millors quant a atenció al caminaire, provisionament i empenta de la gent. Un cop més, vull felicitar des d'aquí a tota l'Organització (i això que aquest any érem més de 1500!).

Dit això, la crònica la comencem a Guissona, on degut a un munt de baixes de darrera hora (el Raül amb la grip, l'Albert amb el queixal a can seixanta i el Xavi encara recuperant-se, entre d'altres) ens trobem uns quants Senderators dels habituals: la Txell, la Maria, els dos Jordi(s) i jo mateix. S'afegeixen aquest cop, el Josep i la Pili, i també vaig coincidir a la sortida amb l'incombustible Salvador. Després de les fotos de rigor, tret d'escopeta (al peu de la lletra) per donar la sortida i en marxa!

La meva idea inicial era fer la primera part de la cursa corrent per poder avançar una mica sobre el tap inicial de gent que es formaria (normal amb tanta assistència) i així ho vaig a fer. Em vaig posar un ritme còmode que em permetia anar observant els ametllers florits i gaudir una mica del paisatge. Sense adonar-me'n vaig arribar a Florejacs, on l'única cosa que ho pot resumir és la paraula OASI. Impressionant. Imagineu-vos tot un reguitxell de coques, xocolata (desfeta i normal), cafès, sucs, pastes, fruits secs... Us ho heu imaginat? Sí? Doncs ara multipliqueu-ho per tres i tindreu una visió aproximada del que hi havia. No cal dir que vaig fer els honors a la coca i a la xocolata i vaig seguir amb el ritmillo que m'havia anat tan bé.

Els camins, pels que no els coneixeu, són els típics camins de "tractor", on el desnivell és quasi nul vorejats a banda i banda per extensos camps d'ametllers i oliveres.

Així, anar fent, vaig arribar al dinar. Clar, ara, arribat a aquest punt, se m'han acabat les paraules per poder definir el que hi havia exposat al costat del castell de Montcortès. Només dir-vos que abans d'arribar a la taula hi havia un cartell (que us adjunto) amb el menú del dia "bàsic" (dos opcions per cada plat), acompanyat de mil i un complements. Destaco el trinxat que prepara l'Organització any rera any i els entrepans sempre amb el pa ben torradet i bo. Porrons de vi, amanides de ceba, mandonguilles de la iaia, bla bla... falten paraules, ho heu de viure en directe!

Després d'aquesta dosi encara em van quedar forces per córrer una mica més, abans de decidir a l'alçada de Cervera que ja estava bé de posar a provar la meva cama recent sortida de la lesió i a partir de llavors vaig començar a caminar la majoria d'estona. Les úniques pujades que es trobaven durant el camí era la pujada cap a Cervera fins al "Mobel Linea" i uns "repetxons" entre Castellnou i El Llor. La resta, molt planet, molt sol (sort de la gorra) i molt bon temps en general.

Així vaig fer cap a Guissona altra vegada. Les sensacions físiques, força bones. Vaig millorar molt el meu temps i em va agradar molt el ritme que "em va sortir".
Mentre esperava als companys, vaig petar la xerrada amb en Josep Maria (mestre) Ayma, organitzador de la Cap de Rec, que arribava i m'explicava que ja ho tenien tot ben a punt per la propera edició.
Poca estona després arribava la resta del grup. Ens vam felicitar per tenir la primera de la temporada al sac, i amb ganes d'anar a per la segona. Felicitacions també des d'aquí, per la Pili i el Josep que van arribar amb un hora menys des de la darrera edició que van fer plegats. Des d'aquí els animem que repeteixin!

Si alguna cosa puc dir per acabar aquesta crònica és que quan l'Organització acompanya, aquesta mena de proves passen a ser emblemàtiques. Un 10 a tots ells.