Les lesions

Les lesions mai saps quan et vindran i tampoc necessàriament han d'estar necessàriament lligades a una salvatjada ni a una entrenament. concretament això ho he pogut comprovar aquests dies on, de la manera més tonta, m'he fet una lesió que encara no sé quines conseqüències tindrà.

Com ja sabeu, molts dels senderators ens hem pres uns dies de descans per poder comença forts els entrenaments pels nous objectius que tenim per la propera temporada: Copa Catalana de Caminades de Resistència, UltraTrail de MontBlanc, etc. I mentre feia això estava per la Cerdanya passants els darrers dies del 2008 i després de 2 anys havia tornat a posar-me uns esquis.

Així doncs, el dia 30 estava per la Masella esquiant amb uns amics. El Guillem feia ja les seves primeres baixades amb els monitors i jo vaig aprofitar per ajuntar-me amb  el Marc i la Lluïsa per fer unes baixadetes i recuperar aquelles bones sensacions de la neu. Vaig sentir-me força bé i com es diu habitualment vaig disfrutar d'unes baixades del tot agraïdes. Però, com acostuma a passar, quan anava més tranquil i relaxat gaudint del paissatge em vaig fotr una castanya tontament. Concretament anava per una pista blava molt plana (sense fer el salvatge per una vegada) i badant se'm van creuar els esquis amb tanta mala sort que d'un esquí no em va saltar la fixació i, en caure, l'esquí va quedar-se clavat a la neu i em vaig regirar tot el genoll.

Primer vaig sentir dolor al genoll de la revinclada; però vaig pensar que no seria res ja que vaig poder aixecar-me sense cap problema amb l'ajuda de la Lluïsa. Però en tornar-me a posar els esquis i fer força amb les cames vaig caure rodó a terra. Mala pinta. 

Per sort, va passar un pister per allí i va cridar al serveis que em van baixar fins a urgències a Masella. Tota una experiència (gens recomanable) que et baixin des de la Tossa d'Alp fins a baix de tot a Masella. La sensació de claustrofòbia és increïble, tot i el bon fer de l'Edgar, el noi que em va baixar (i de les fotos de la Lluïsa que no es perdia detall per immortalitzar el moment!!). Quan vaig arribar al servei d'urgències la metgessa d'allà em va dir que semblava poc greu, que no hi havia res trencat a nivell d'ós però que segur que alguna cosa de lligaments sí. Però que per això calia una ressonància. De totes maneres, en tornar a posar el peu a terra vaig veure les estrelles.

Per sort, el meu amic Xavi el Bomber va agafar el meu cotxe i em va baixar de pistes. El dia següent (ahir dia 31 de gener) vàrem decidir tornar cap a BCN per poder anar a urgències on em van confirmar el diagnòstic: lesió del lligament encreuat anterior però sense poder avaluar-ne la gravetat pendent de la ressonància. Així que espero que demà (dia laborable) pugui fer-me la ressonància i com a mínim en poc temps tenir una idea de la gravetat de la lesió. El traumatòleg d'ahir em va dir que té pinta de no ser extremadament greu (és a dir, o distensió del lligament o trencament parcial però no trencament complert), però que aquestes lesions enganyen i que no volia pronunciar-se fins després de la ressonància.

Així companys, el que m'amoïna ara és saber això, per poder preveure l'abast de la lessió i veure quant de temps hauré d'estar parats. Clar, això podria anar de 15 dies a 6 mesos i com us podeu imaginar això no em deixa gens tranquil. Per la resta estic bé d'ànims i amb les crosses que m'ha deixat el Xavi tinc prou autonomia.

Tornar a agrair a la Terré Family tot el que han fet per mi i també a la Lluïsa els seu suport (i fotos!!) a pista.

Us mantindré informats