1) El canvi més important és que per inscriure's a la UTMB del 2011 caldran 5 punts acreditatius. A més, aquest punts hauran de ser aconseguits en 2 proves com a màxim, el que implica que caldrà haver acabat una prova de com a mínim 3 punts.

2) La segona cosa que trobo positiva és que el llistat de curses que puntuen ja no és un PDF "cutre" sinó que es pot accedir a través d'un formulari que permet filtrar per país, per nom, etc...

Per la resta de curses es mantindrà la puntuació actual (2 punts per la TDS i 1 punt per la CCC).

Com a novetat de les últimes setmanes, informar-vos també que la gent que s'ha apuntat a la TDS podrà tenir el privilegi d'acabar a Chamonix, doncs l'Organització ha comprès les queixes dels participants de l'any passat i ha canviat el sentit. Això ha implicat, per raons de seguretat, canviar l'horari de sortida de la cursa, que serà el dia 27 d'agost a mitjanit (des de Courmayeur).

Ens hi veiem!

Leer Ultra-trail du Montblanc 2011 en Senderators

 L’edició d’enguany iniciava el seu recorregut a Cervera. Aquesta vegada vaig aprofitar la tarda anterior per anar a recollir el dorsal doncs em queda força a prop de casa. L’ambient que es palpava ja feia presagiar que l’èxit un cop més estava assegurat. Al matí, a les 7 en punt, 1750 marxadors estàvem convocats per començar a caminar a 1º de temperatura i puntualment es va donar la sortida. El recorregut aquest any (canvia de sentit cada any) era en el sentit de les agulles del rellotge i la primera baixada des del “Mobel Linea” em feia recordar els cops que havia fet el camí en sentit invers i tocava pujar la rampa quan un ja estava castigat pels quilòmetres.

 El primer control arribava aviat, i això volia dir també el primer esmorzar. Com sempre, no faltava de res: des de xocolata desfeta fins a coca, passant per tota mena de sucs, fruits secs, etc que feien que no sabessis què triar… Aquest any els controls intermitjos s’havien modernitzat i la lectura del codi de barres no es feia només al final, sinó a cadascuna de les parades.

 A partir d’aquí vam anar recorrent els castells ja tan coneguts i que hem repassat tantes vegades en les cròniques: les Pallargues, Florejacs, les Sitges, etc. Personalment vaig fer bona part de la cursa corrent, intentant si era possible rebaixar una mica més el temps de l’any anterior.

A Guissona, passàvem pel pavelló on es va donar la sortida l’any anterior i vaig coincidir amb en Toni Nadal, el nostre meteoròleg de TV3. Em va fer gràcia trobar-lo! Aquí a Guissona es despatxaven botifarres (de les que es mengen) a tort i a dret i ja anava bé, perquè la veritat cada vegada feia més fred i semblava que tot fos un avís de la nevada que cauria el dia següent. Ara que ho penso a posteriori, sort que no ens va enganxar! (us poso la foto que ens ha enviat l’organització del que hagués sigut la marxa el dia després).

 A la cursa ens havíem trobat ja a l’inici tots plegats: el Quique, l’Ignasi, el Raül, el Josep… sé que també hi havia la Txell, la Maria i el Fermí però no els vaig veure. A l’arribada, molt bon ambient tot i la sorpresa final dels 3 nous km afegits, degut a les obres del Canal Segarra-Garrigues, que deixaven la distància final en 54km. Finalment 6h 13min per donar per superat el repte personal i per gaudir un any més d’una de les curses amb millors avituallaments i tracte de tota la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

 Felicitats a tots! Ens retrobarem la majoria a la Selva del Camp!

Dave

 PD: Molta sort des d’aquí a la Dolo, que ens vam trobar a l’arribada i que aquest any serà la pionera del grupet en provar el tema de la Marató de Sables!

Ver álbum de fotos | Leer Marxa dels Castells de la Segarra 2010 en Senderators

Cap a les 8,45h estava ja a Roselló amb Diagonal. Havia quedat amb el Jordi "Atleta" que sortia de treballar de la Farmàcia i així esmorzàvem i veuríem passar als primers pel Passeig de Gràcia. Cap a les 9.15 ja passaven el primer grup compacte d'africans pel km 15. Brutal! Anaven 3:02 el km! Després una llarga, llarga, llarguíssima cua d'atletes encara amb força bona cara. Com que encara anaven molt junts era difícil trobar als companys. Però el meu germà ha passat sobre les 9:50 i feia bona cara. He deixat al Jordi Atleta que s'anés a dormir i he enfilat corrents tota la Diagonal per anar cap a la Torre Agbar, km 26 aproximadament. Allà l'ambient era molt més càlid. entre que era més tard i tot hi havia moltíssima gent animant. Els atletes estaven encants amb el suport ja passat el km 25 on comença a fer falta.

Com que per allí ja anava tothom una mica menys apretats aquí he vist passar força gent: l'Albert Torrent, ue no sabia que hi anava, el Ramon, que vàrem sortir junt per la Viladrau - La Garriga, i el Jaume "Palote" que podeu veure a la foto. Després ha passat l'Albert. Se'l veure força fresc encara per ser el km 26. El dia era perfecte per córrer. Sense sol i potser un punt massa de fred però ideal per tirar si estàs ben entrenat. D'allí he decidit anar cap a Arc de Triomf, km 36 de la Marató. M'hi he plantat a bon ritme i aixi he pogut disfrutar del gran ambient i multitud en aquesta zona de la cursa.

Era fantàstic veure passar als atletes per sota l'Arc de Triomf. Et venien ganes de començar a córrer i són aquells moments on penses "l'any que ve jo!". Però les cares de patiment dels atletes (els que jo seguia anaven a baixar de les 4 hores) no deien el mateix. a partir del km 32 la gent ja no anava tant fresca i les cares ho expressament tot. Era quan més necessitaven l'alè de la gent! Per aquí només he vist passar al Jaume Palote i al meu germà, que ja anava una mica més cascadet. així que he anat al seu costat fins a plaça Urquinaona per donar-li ànims.  Vinga que ja només quedaven 36 km i la fita de baixar de 4h si no tenia un defalliment anava per bon camí.

Per Urquinaona he deixat al meu germà que enfilés Rambles avall. M'ha fet gràcia trobar-me a l'Anna Fusté que també seguia a gent justament. He tirat per Pelai per anar cap a Ronda Sant Antoni i agafar el carrer Sepúlveda per esperar-los ja al km 40 llarg. com es diu per aquesta zona ja anava recollint cadàvers. El meu germà Albert havia regulat força bé i ha passat a força gent. Però la lluita ja sabem els d'ultradistància que està contra un mateix. només li quedava el carrer sencer per arribar a Plaça Espanya, km42 i ja ho tenia! He seguit al seu costat tot aquest tram, fent quatre fotos i algun vídeo del moment estelar i a l'entrada cap a la plaça només m'ha donat temps de fer una fotografia al rellotge: marcava 3:44:00 o sigui que l'objectiu estaria més que complert. Finalment 3:43:26. Molt bé per ser la seva primera.

A l'arribada m'he anat trobant a gent. He vist enfeinats a l'Abel i al Moi a la línia de meta (felicitats per l'organització), m'he trobat a la Maite Hereu que feia un parell d'anys que no la veia (el seu marit Javi corria), he vist a l'Ernest que ha entrat amb les seves bessones a meta en 3h48min, en Jordi Margalef estava exultant amb els seus 3:24:01.Després també he pogut veure que l'Albert Cubeles ha fet uns fantàstics 3h48min...Total, una experiència genial. També el Quique (que pensava que estava lesionat) s'ha afegit a la festa de les 100 maratons de l'Arcadi Alibés amb uns 3h54min, sub4h.

Així que he recollit al meu germà i hem anat cap a casa a veure les 4 fotos i els vídeos. Això sí, després de patejar-me tota la ciutat, en Metro!

Ver álbum de fotos | Leer Seguiment de la Marató de Barcelona 2010 en Senderators

I mentre xafardejava m'he posat a mirar la llista, ja que recordava que l'any passat s'hi havia inscrit el Marco Olmo. A la part de la dreta m'he adonat que hi havia inscrits 452 corredors dels quals 413 eren estadounidencs i en segon lloc es trobaven 15 canadencs. Després hi havia poc més d'un representant d'alguns països. I m'he fixat que a Spain posava un '1'. Llavors m'he preguntat qui seria i he anat a revisar la llista. Sí, hi sortia el Kilian! i ràpidament he pensat: aquest paio vol fer, bé vol guanyar, les 100 Milles dels Estats de l'Oest i la Ultratrail del Montblanc el mateix any?? Òbviament si algú ho pot fer és ell!

Però per sortir de dubtes m'he anat al seu blog, a la seva web i no he sabut trobar-hi res de res. Així que sense he decidit anar per la via directa: facebook! així que li he enviat un missatge per confirmar si era veritat que ho intentaria...a veure si contesta i ens confirma això!! Realment això si que seria un Kilian Quest!!!

Ver álbum de fotos | Leer Serà veritat? les WS 100 miles i la UTMB? en Senderators

El passat dissabte dia 13 de febrer el senderator Raül i jo mateix vam participar per primera i darrera vegada al Trekking Internacional Ciutat d’Alcoi (el motiu que sigui la darrera vegada ho descobrireu quan aneu llegint). Com que la sortida es donava el dissabte a les 9h vam decidir marxar cap a Alcoi el dia abans i quedar-nos a dormir allà. Ens separaven uns 480 km de cotxe fins el nostre destí.

La primera cosa que ja ens va donar mala espina és la imprecisió a l’hora de donar el punt de sortida. L’única indicació que teníem era que el poliesportiu es trobava a prop del camp de l’Alcoià… Amb aquestes dades pensava que ens trobaríem davant d’un poliesportiu gran i que no hi hauria dificultat per trobar-lo… Doncs res d’això: el poliesportiu era una pista “multiusos” de futbol sala que a més d’un que no era de la zona li va costar temps i paciència esbrinar la seva situació.

Un cop allà ens van fer lliurament d’una samarreta i d’un dorsal sense cap utilitat posterior, i quan quedaven 5 minuts per començar, i encertant-se la previsió que hi havia, va començar a nevar amb ganes (podeu veure al senderator Raül amb el cap blanc).

Sense puntualitat, a les 9:08h, es va donar la sortida, primer als participants en bicicleta i posteriorment als caminadors/corredors. Entre tots devíem ser uns 300 participants.

A la sortida vaig preguntar a l’Organització si la cursa estaba ben marcada i quin marcatge era l’utilitzat. Què m’havien de dir! Doncs que sí, “con tarjetas de color rosado/rojo como la de los árbitros”.

Un cop començada la cursa em vaig fixar si el marcatge era el que m’havien dit. Cap al segon quilòmetre vaig trobar una d’aquestes targetes però a partir d’aquí, i fins al primer control, no és que la cursa estigués mal marcada, sinó que senzillament no estava marcada! Ja ens veieu seguint a la gent que li sonava el recorregut d’altres anys… Per si fos poc, el primer control no es trobava segons deia el full de ruta, sinó 4km més enllà.

Pel que fa als controls no feien gaire patxoca. El primer el solventaven amb un entrepà d’embotit preparat i embolicat amb un farcell de plàstic, que no feia gaire pinta d’haver-se preparat el metix dia. Posteriorment, una barreta de cereals i un plàtan va ser el que ens vam anar trobant pel camí.

A partir del primer control la nevada encara es va intensificar més. Hi havia moments en què era difícil avançar. També em vaig enterar en aquest punt que algunes marques estaven pintades a terra amb fletxes verdes. Naturalment, suposo haguéssiu posat la mateixa cara que jo: com es poden identificar unes marques a terra quan està tot cobert de neu? Total, a partir d’aquí va ser una mica “anar fent com es pugui”. Tots els participants en bicicleta havien abandonat o tornat cap a Alcoi, mentre que pel que em van dir en un control, la meitat dels participants a peu ja havien plegat. En el tercer control ens van informar que la cursa estava suspesa (no per la Organització, sinó per recomanació de Protecció Civil). La part amb més alçada venia a la segona part de la cursa i ens deien que era innaccessible per la neu. Ens van comunicar que a partir del 5è control no es podria continuar, que intentéssim arribar allà o...

Així, vam arribar al 4t control, situat aproximadament al km 40. En aquell moment acabàvem de travessar una carretera i l’havíem seguit força estona amb la part més intensa de la nevada. Estàvem completament arrebossats de neu! També us podem dir que vam utilitzar tota la roba que portàvem, incloent un tapaboques que ens tapava tota la cara i només ens deixava els ulls a l’aire.

Un cop al control, ens van indicar el camí a seguir cap al cinquè control. Imagineu, es tractava d’endinsar-se en la muntanya, sense cap marca, doncs estaven totalment tapades per la neu. Els propis voluntaris del control no sortien ni del cotxe i ens van dir que no veien gaire clar ni coneixien el camí que ens venia a continuació.

Després de parlar-ho amb la gent que ens vam trobar, alguns identificant-se d’Alacant i altres de Madrid, vam concloure que era una bogeria continuar doncs ens perdríem segur (la organització no va proporcionar cap llibre de ruta que ens servís). Llavors, vam indicar al control que no podíem continuar cap dels participants i que enviessin algú a buscar tota la gent. La resposta va ser que no hi havia ni cobertura de mòbil ni bateria als walkies que portaven... penós. Algú va pensar en aquells moments en penjar a tota l’Organització...

Estàvem sota zero i nevava molt. Havíem de fer alguna cosa doncs ens estàvem congelant. L’home que es va atendre al control es va posar dins del cotxe i llestos. La resta, allí palplantats... Vam preguntar si algú de la zona coneixia cap a on anava la carretera que acabàvem de travessar i vam descobrir que al cap de 15km sortia cap a Alcoi. Així, que la vam agafar i ja ens veieu a uns 30 participants corrents a ritme constant per la carretera... Vam intentar fer autostop però cada vegada ho veia més difícil doncs la carretera estava coberta de neu i sense cadenes veia poc probable que els cotxes poguessin circular. Finalment, vam tenir sort i vam poder pujar a un cotxe, que circulant molt a poc a poc, ens va deixar fins a l’arribada. Des d’aquí moltíssimes gràcies a les persones anònimes que van anar recollint a tots els participants!

Bé, l’experiència diuen que és un grau. I sabem que aquesta cursa no la tornarem a fer, però la veritat, després de veure el que va succeir, dubto que algú dels que érem es vulgui apuntar l’any vinent. Això no treu que tornem algun dia a Alcoi, potser per fer la Ultratrail Muntanyes d’Alacant, que crec que pinta molt millor. El temps ho dirà!   

Ver álbum de fotos | Leer Trekking Internacional Alcoi en Senderators

Si recordeu el post que vàrem fer: http://blog.senderators.es/deca-ironman-mexico-2008-170642 ja ens va semblar una bestiesa el deca ironman. Doncs aquest any sembla que van a més...

La web de la competició (http://www.multisport.com.mx/deca/index10.htm) diu que la gent ho demanava i que han acceptat el repte: 76 km nedant, 3600km en bici i 844 km corrent del 14 de novembre de 2010 a 12 de desembre de 2010!

 I públic en tenen. ja hi ha 17 confirmats al doble deca ironman i 10 inscrits al deca ironman.

Leer Increïble: double deca ironman en Senderators

Fred feia. Molt fred. Segons ens han dit alguns amics, a les 9.30h del matí al Pla de l'Ase Mort, al començament del Pla de la Calma estàvem a -6ºC! O sigui que de bon matí a Sant Segimon rasqueta si feia. Quan arribes a les 6.15h t'estalvies algunes cues de l'autocar. Però per altra banda, en fas algunes pujant cap a Sant Segimon. La trobada amb el Francesc i el Ramon a la cua va animar-nos encara més. Ells volien anar per feina. I tot just baixats de l'autocar,a les 7.15, varen sortir trotant a bon ritme. El Josep i jo ens ho vàrem prendre amb més calma.

Tot just després de la coca, ja va començar a aparèixer la neu. Realment l'entorn era fantàstic i el dia que ja clarejava prometia ser ben obert. El creuament del riu, tram força gelat, va fer-se amb molta precaució. I poc a poc vàrem arribar a Sant Segimon. el gruix de neu era considerable. Mentre admirava el paisatge un company senderista em va saludar ja que llegia el nostre bloc i em va reconèixer. No us negaré que em va fer força il·lusió. I d'aquí i amb un bon gruix de neu a buscar Collformic.

La baixada fins a Collformic va ser força espectacular. Si no li pregunteu al Josep amb les seves aterrisades degut a les plaques de gel. Sembla que els agafava totes! sort que no es va fer mal. Al pla de l'Ase Mort l'entrepa de botifarra i el porró i de vi feia passar els 6 graus sota zero que hi teníem. De totes maneres, el Josep i jo per por a refredar-nos no vàrem parar i ens vàrem crospir l'entrepà mentre anàvem xino-xano cap al Pla de la Calma. Pensava que aquí ja estaria millor però la veritat és que estava encara algun tram gelat i amb una mica de neu per la pista. Això si unes panoràmiques del Matagalls fantàstiques.

A mig Pla de la Calma (sobre el km 12 de marxa) ja ens vàrem començar a animar i vàrem començar a trotar una mica, als plans i les baixades, fins arribar a l'Alzina. Els càntirs estaven gelats. Vàrem agafar un parell de talls de taronja i, ara sí, cap avall tot corrents. De baixada vàrem arreplegar al Quique i a l'Ignasi, que havien sortit uns 35 minuts abans i que ja ens varen acompanyar a bon ritme fins a La Garriga. Així que pràcticament tota la pista de baixada fins a Sant Cristòfol i també després l'entrada fins la plaça de l'Esglèsia la vàrem fer corrents els quatre.

A la plaça de l'Esglèsia ens esperava la pobra Elvira, mig morta de fred, ja que havia sortit amb els primers autocars i ja feia estona que ens esperava. A més, em va comentar que la Dolo, el Juanito i l'Olga l'havien apretat des de l'Alzina i havia baixat força ràpid.

Total una primera marxa de la temporada força bonica, de 30km i 1535 metres de desnivell positiu i tot i anar tranquils per precaució de la neu, ens ho vàrem fer amb 5 hores i 7 minuts, el Josep i jo. Ara ja pensant en què fer properament: si anar cap a la Cabrilenca per anar seguint progressivament preparant-nos per La selva del Camp de finals de març o buscar alguna cosa més intermitja. L'objectiu és anar posant desnivell i duresa a poc a poc per no trencar-nos abans d'hora...

Salut i km!

Ver álbum de fotos | Leer Viladrau - La Garriga 2010: la crònica en Senderators

OUTSIDE trailer from Aleix Vilardebo on Vimeo.

Pels no escaladors com nosaltres potser hi vàrem trobar a faltar una mica més de film argumental, de diàlegs de narrador. Per altra banda la introducció genial. La banda sonora molt ben treballada i adequada a cada lloc. Sens dubte amb ganes de veure, encara falta molt, el nou projecte Nomadas, ja que com se sol dir "apunta maneras". Felicitats als organitzadors.

http://outsidethemovie.blogspot.com/

Leer Outside: la pel·lícula en Senderators

OUTSIDE trailer from Aleix Vilardebo on Vimeo.

 Pels no escaladors com nosaltres potser hi vàrem trobar a faltar una mica més de film argumental, de diàlegs de narrador. Per altra banda la introducció genial. La banda sonora molt ben treballada i adequada a cada lloc. Sens dubte amb ganes de veure, encara falta molt, el nou projecte Nomadas, ja que com se sol dir "apunta maneras". Felicitats als organitzadors.

Leer Outside: la pel·lícula en Senderators

Quasi sort per a tots els companys que coneixem! Per la UTMB tant en Miquel Boada com el Xavi Sans han entrat! També en Fermí!!  La mala sort en aquesta prova ha estat pel Marc Sampere que s'ha quedat fora. ànims Marc!! així la podràs fer amb nosaltres el 2011. Anima't i apunta't a la TDS!!

Per la CCC tots els que estàvem inscrits en grup (els Senderators bàsicament) també on fire! Així que Maria, Atletuà, Japo, Josep, Raül, Dave, Keymaker, Xavi Bomber ja hi som!!

Ara només cal uns quants centenars de km d'entrenament i ja ho tenim!!

Consulteu resultats a: http://www.ultratrailmb.com/inscrits.php?page=consultinscript

Leer Sorteig UTMB 2010 en Senderators

1. La UTMB: de 166km i 9400 metres de desnivell positiu.
2. La CCC: de 98 km i 5600 metres de desnivell positiu.
3. La TDS: de 106 km i 6600 metres de desnivell positiu.
4. PTL: de 240 km i la 18000 metres de desnivell positiu (per equips).

Aquest any també es fan les inscripcions per grups si voleu. Recordeu que cal un mínim de punts per poder-se inscriure. Podeu trobar tota la informació a la web oficial: http://www.ultratrailmb.com/accueil.php

Pel que es veu a data d'avui ja hi ha més de 6000 trailers inscrits. A la UTMB està plena al 130%, la CCC al 95% i a la TDS serà l'única carrera sense sorteig previ. També dir que hi ha 68 equips inscrits a la PTL (d'un màxim de 80 equips possibles).

Nosaltres aquest any hem optat majoritàriament per la CCC (després de provar amb sort diversa la TDS la majoria el passat 2009 i alguns la UTMB). La veritat és que intentarem que sigui un previ a l'intent d'atacar la UTMB durant el 2011. Si us animeu encara i sou a temps!!!

Leer Utmb 2010 en Senderators

1. Viladrau - La Garriga 2010: aquesta tradicional travessa ja arriba a la seva 39a edició! Es diu fàcil. Tot un clàssic per arrencar la temporada, el diumenge 14 de febrer. Són 31 km amb uns 1090 metres de desnivell positiu (2574 metres de desnivell acumulat) en una travessa que ens porta des de Viladrau fins la Garriga, pujant per Sant Segimon, creuant el Pla de la Calma i baixant fins La Garriga. Aquesta travessa ens agrada molt i la recomanem ja que no és especialement dura i a aquestes alçades de temporada va bé. Des del dia 1 de gener estan obertes les inscripcions (19 euros) i es tanquen el dia 5 de febrer. La web dels organitzadors (Centre Excursionista Garriguenc) encara no està actualitzada àmb les dades però la podeu consultar a http://www.cegarriguenc.org/. El límit de participants és de 1000 persones.
2. Cabrilenca 2010: la 5a edició d'aquesta caminada tindrà lloc el diumenge 28 de febrer. És una marxa circular de 20 km que es pot fer caminant o corrent. Té un desnivell positiu de 1000 metres. Els organitzadors, el Club Ciclista Cabrils, us conviden a passar un matí de diumenge recorrent corriols i gaudint de panoràmiques del Parc de la Serralada Litoral, tot pujant al Castell de Burriac. Es tracta d'una caminada popular, no d'una competició. El preu és de 10 euros i també ja estan obertes les inscripcions fins al dia 25 de febrer. No hi haurà inscripcions al mateix dia de la caminada. Per consultar el mapa, perfil i fer la inscripció podeu fer-ho a través de http://cabrilenca.blogspot.com/. El límit de participants és de 800 persones.

Leer Viladrau - La Garriga i Cabrilenca 2010 en Senderators

Si voleu trobar més informació sobre l'acte ho podeu fer a: http://24hores.corredors.cat. Us adjuntem també un vídeo que vàrem fer amb el Jordi Casanovas amb una volta sencera a la pista.

Leer Les 24h a Can Dragó per la Marató de TV3 en Senderators

RECTIFICADA DATA I CONFIRMADA: la Marxa de Castells de la Segarra, segons la seva web posa que es farà el dia 7 de març de 2010 i la web de la FEEC posava el 16 de març. 

Leer Calendari Oficial CCCR 2010 en Senderators

No us faré una crònica massa extensa però sí m'agradaria fer-vos arribar les impressions principals. Per una part feia temps que no sortíem amb la Txell i el Palote, i la veritat és que només per la conversa a l'autocar de pujada al Coll de Bordoriol ja va valer la pena la sortida. També el retorbament en marxes amb altres colegues, com l'Elvira, la Dolo, el Japo, el Moisés, l'Olga, etc. va ser un bon punt per tancar la temporada 2009 de caminades.

Després de la sauna ja tradicional als autocars (algun dia passarà que no fotin la calefacció a tope en aquesta marxa???) vàrem baixar a Coll de Bordoriol per enfilar-nos cap a Matagalls. El paisatge està preciós aquesta època i tot i que la pujada és dureta es veu de sobres compensada amb el follatge i els companys de marxa. A dalt el Matagalls un vent espectacular, fred i fort, fa que no em pari ni a fer la foto; crec que per aquí dalt ja hi he estat més de 10 cops però mai em canso de pujar el Matagalls! Baixo ràpid ràpid i em planto a Collformic.

I com que he promès no enrotllar-me gaire, només dir-vos que el tros del Pla de la Calma que venia ara no el recordava de l'edició del 2007. Segurament han canviat aquest tram. Molt bona alternativa per evitar l'avorrida pista ja tan caminada per tots a diverses marxes (Matagalls-Montserrat, la Travessa del Montseny, Viladrau - La Garriga, etc.). Després no hi ha res com un bon esmorzar i un bon porró de vi abans de començar tota la baixada cap a Cànoves i despreés cap a Granollers.

Poca cosa més a destacar: el temps que ens va rerspectar i les cues i taps que es formen en enganxar-nos amb la gent de l semi (una mica pesades però també cal pensar que en una marxa tant popular i massiva és difícil evitar això). Tot i així amb poc més de 7 hores i 20 minuts vaig poder fer els 40 km de la marxa, bé uns 42 devien ser ja que per burros que som ens vàrem perdre a l'alçada del Tagamanent amb el Japo mentre anàvem xerrant, corrent i badant...

Ara, a esperar els calendaris de la FEEC i plantejar nous i ambiciosos objectius pel 2010. Salut i km!!

Ver álbum de fotos | Leer Matagalls - Granollers 2009 en Senderators

Leer Nova ferrata: Baumes Corcades en Senderators

Leer Ferrata Regina en Senderators

Amb l’objectiu de passar un cap de setmana fora de Barcelona, i desafiant les previsions de baixades de temperatures, ens dirigim a una zona de Catalunya que coneixem ben bé d’oïdes però no hem tingut la sort de visitar fins al moment, el Moianès.

Diumenge al matí, sortim del poble de l’Estany, a 7 km de Moià. Agafem el GR-3/177 que està molt ben indicat a la sortida del poble. És un camí de sorra en bon estat, d’uns 3’5 m d’ample constant que planeja en direcció a Collsuspina.

Just sortir del poble, el camí fa una suau pujada d’uns dos kilòmetres fins arribar a l’altura del Puig Rodó (1056m). El cim no es troba en el recorregut del GR però val la pena desviar-s’hi (10min) ja que ofereix unes vistes generoses de Moià i el seu entorn, i si el dia acompanya, s’arriba a veure Montserrat com a teló de fons.

Reprenem el camí –ple de pins pinyoners i roures- per arribar a una vella masia molt ben conservada, la Caseta Alta. Uns 10 minuts després, trobem un encreuament de camins on el GR-3 i el GR-177 se separen. Seguirem el segon sender que es portarà xino-xano, entre prats, fins a un camí asfaltat que puja des de Collsuspina a Sant Cugat de Gavadons. Divisada l'església de Sant Cugat, ara cal espavilar-nos i pujar camp a través entre una granja per arribar al Turó de Bellver (1046m). Hi trobem un punt geodèsic, però també una antena i una petita estació elèctrica que enlletgeixen el lloc. Tot i que es tracta d’un cim baix, hi ha una bona panoràmica que abasta des del Cadí fins a les Guilleries.

El retorn és pel mateix camí.

Havent arribat a l’Estany, de tornada, aprofitem per pujar al Puig de la Caritat, que presideix el poble. Tots els senders de la zona del Bages han estat marcats i senyalitzats fa poc temps, per tant, no hi ha pèrdua! Sortim del poble en direcció al cementiri i en 20 minuts coronem el Puig, que es divisa en tot moment.

Tot aquest recorregut d’uns 15 km ens ha ‘ocupat’ unes 4 horetes. Anàvem a ritme de passeig i amb la càmera en mà, així que pot fer-se amb més lleugeresa i de fet, després d’haver-hi anat recomanem agafar la bici per embutxacar-nos aquests dos 100 cims. El camí està molt ben conservat, és planer i hi ha la possibilitat de fer una ruta circular. Abans de sortir vam estar mirant ressenyes i una que feia molt bona pinta seria una ruta d’uns 34 km: sortint de Collsuspina coronem el Turó de Bellver, per tornar a enganxar el GR-177 en direcció a L’Estany, on trencarem per carretera fins a Moià, per tornar al punt d’inici, també per carretera.

També és ideal per fer-la amb nens xirucaires o per entrenar corrent.

L’únic inconvenient d’aquesta zona és que el camí és accessible a vehicles i com que estem en plena època de bolets, el GR semblava les rambles! Esperem que no sigui així la resta de l’any.

I no podem acabar sense dir que és del tot recomanable fer una visita al petit poble de l’Estany i a Moià. El primer s’anomenat així per l’embassament que va ser dessecat per ordre de l'abat del monestir romànic –que encara es conserva al bell mig del municipi-.

Nosaltres vam gaudir molt d’un diumenge ben tranquil·let….i fred!

Ver álbum de fotos | Leer Turó de Bellver i Puig de la Caritat en Senderators

El diumenge 29 de novembre té lloc la Matagalls - Granollers. És una marxa que surt del Coll de Bordoriol de les 7 a 2/4 de 8 del matí, puja al Matagalls i després ens porta fins a Granollers per a un total de 40 km. Es poden fer les inscripcions del dilluns dia 2 de novembre al dijous dia 26 de novembre. El preu és de 17,50 euros amb autocar, sense autocar 12 euros.  El temps límit és de 12 hores. S’organitzen autocars fins al Coll de Bordoriol, que sortiran de l’estació d’autobusos de Granollers, Avinguda del Parc a 3/4 de 6 del matí. L'organització posa 5 avituallaments durant tot el recorregut de la marxa, on es donarà menjar i begudes. Si voleu més dades d'inscripció, així com el recorregut i mapa podeu anar a la web de l'organització a: http://www.aeg.cat/matagalls.php.

Ah, també hi ha La Semi, la marxa curta de 20 km que comença a Collformic i porta fins a la carretera de Cànoves, estalviant la pujada al Matagalls. Molt assequible per als menys entrenats o menys acostumats a distàncies tant llargues. És pràcticament tot pla i baixada, per un terreny de pista ampla força còmode.

Ver álbum de fotos | Leer Matagalls - Granollers: marxa pel novembre en Senderators

• L'organització de la prova la considerem força bona. Tot el que seria la recollida de dorsals, el briefing, el control de material, l'arribada i la logísitica en general crec que va ser força bo.
• Pel que fa als avituallaments oficials també OK. La diversitat de menjar (pasta amb tonyina, entrepans, pastes de reposteria, plàtans, aquarius, coca-cola, brou, etc.) i la quantitat va estar a l'alçada de la competició.
• La resta dels avituallaments molt curts però això no s'hi pot dir res ja que l'organització ja ho advertia i tothom sabia a què anava i a on anava.
• Referent al marcatge i senyalització una mica de tot: considerem que la primera part de la cursa (fins al km 45 Cabacés) hi havia trossos molt mal senyalitzats. Vàrem sentir rumors que en alguns trams algú havia tret o arrencat marques. Sigui com sigui aquesta part del recorregut estava molt mal marcada. Massa distància entre marques i, tot i que és cert que l'organització facilitava el track per la gent que porta GPS, crec que calia una senyalització del nivell de la segona part de la cursa. En canvi, la segona part estava excepcionalment ben marcada. La zona obscura, per exemple, les marques es veien entre elles. En tema del fluorescent també fantàstic. I la part final (que per nosaltres ja era de dia) també molt ben senyalitzada.
• Desnivell: una petita apreciació. Pel que fa al desnivell postiu (o acumulat, és igual) analitzant tots els tracks que he obtingut de companys i fins i tot el de la pròpia organització, de 3185 metres res de res. La majoria d'anàlisis ens surten per sobre dels 4000 metres de desnivell positiu, uns 8000 metres de desnivell acumulat. Crec que és un detall ja que això endureix la prova i és bo saber-ho d'avantmà.
• Finisher: cal dir que sobre la medalla de finisher he sentit de tot. Personalment crec que és un detall bonic i diferent. Bé, de l'estil dels records de la Matagalls-Montserrat però interessant. De totes maneres, crec que si, com algun company de l'organització deia, aquesta volia ser una emulació (entenem que senzilla ja que era primera edició) de la Ultratrail del Montblanc i amb la implicació que vàrem notar de Trangoworld en tota la ultra, crec que per 55 finishers que hi havia potser marcar-se el detall d'una armilla finisher hagués estat a l'alçada i la gent faria més promoció de cara a properes edicions. Òbviament només és una opinió.

Leer Crítica constructiva a la Ultratrail del Montsant en Senderators