OUTSIDE trailer from Aleix Vilardebo on Vimeo.

Pels no escaladors com nosaltres potser hi vàrem trobar a faltar una mica més de film argumental, de diàlegs de narrador. Per altra banda la introducció genial. La banda sonora molt ben treballada i adequada a cada lloc. Sens dubte amb ganes de veure, encara falta molt, el nou projecte Nomadas, ja que com se sol dir "apunta maneras". Felicitats als organitzadors.

http://outsidethemovie.blogspot.com/

Leer Outside: la pel·lícula en Senderators

OUTSIDE trailer from Aleix Vilardebo on Vimeo.

 Pels no escaladors com nosaltres potser hi vàrem trobar a faltar una mica més de film argumental, de diàlegs de narrador. Per altra banda la introducció genial. La banda sonora molt ben treballada i adequada a cada lloc. Sens dubte amb ganes de veure, encara falta molt, el nou projecte Nomadas, ja que com se sol dir "apunta maneras". Felicitats als organitzadors.

Leer Outside: la pel·lícula en Senderators

Quasi sort per a tots els companys que coneixem! Per la UTMB tant en Miquel Boada com el Xavi Sans han entrat! També en Fermí!!  La mala sort en aquesta prova ha estat pel Marc Sampere que s'ha quedat fora. ànims Marc!! així la podràs fer amb nosaltres el 2011. Anima't i apunta't a la TDS!!

Per la CCC tots els que estàvem inscrits en grup (els Senderators bàsicament) també on fire! Així que Maria, Atletuà, Japo, Josep, Raül, Dave, Keymaker, Xavi Bomber ja hi som!!

Ara només cal uns quants centenars de km d'entrenament i ja ho tenim!!

Consulteu resultats a: http://www.ultratrailmb.com/inscrits.php?page=consultinscript

Leer Sorteig UTMB 2010 en Senderators

1. La UTMB: de 166km i 9400 metres de desnivell positiu.
2. La CCC: de 98 km i 5600 metres de desnivell positiu.
3. La TDS: de 106 km i 6600 metres de desnivell positiu.
4. PTL: de 240 km i la 18000 metres de desnivell positiu (per equips).

Aquest any també es fan les inscripcions per grups si voleu. Recordeu que cal un mínim de punts per poder-se inscriure. Podeu trobar tota la informació a la web oficial: http://www.ultratrailmb.com/accueil.php

Pel que es veu a data d'avui ja hi ha més de 6000 trailers inscrits. A la UTMB està plena al 130%, la CCC al 95% i a la TDS serà l'única carrera sense sorteig previ. També dir que hi ha 68 equips inscrits a la PTL (d'un màxim de 80 equips possibles).

Nosaltres aquest any hem optat majoritàriament per la CCC (després de provar amb sort diversa la TDS la majoria el passat 2009 i alguns la UTMB). La veritat és que intentarem que sigui un previ a l'intent d'atacar la UTMB durant el 2011. Si us animeu encara i sou a temps!!!

Leer Utmb 2010 en Senderators

1. Viladrau - La Garriga 2010: aquesta tradicional travessa ja arriba a la seva 39a edició! Es diu fàcil. Tot un clàssic per arrencar la temporada, el diumenge 14 de febrer. Són 31 km amb uns 1090 metres de desnivell positiu (2574 metres de desnivell acumulat) en una travessa que ens porta des de Viladrau fins la Garriga, pujant per Sant Segimon, creuant el Pla de la Calma i baixant fins La Garriga. Aquesta travessa ens agrada molt i la recomanem ja que no és especialement dura i a aquestes alçades de temporada va bé. Des del dia 1 de gener estan obertes les inscripcions (19 euros) i es tanquen el dia 5 de febrer. La web dels organitzadors (Centre Excursionista Garriguenc) encara no està actualitzada àmb les dades però la podeu consultar a http://www.cegarriguenc.org/. El límit de participants és de 1000 persones.
2. Cabrilenca 2010: la 5a edició d'aquesta caminada tindrà lloc el diumenge 28 de febrer. És una marxa circular de 20 km que es pot fer caminant o corrent. Té un desnivell positiu de 1000 metres. Els organitzadors, el Club Ciclista Cabrils, us conviden a passar un matí de diumenge recorrent corriols i gaudint de panoràmiques del Parc de la Serralada Litoral, tot pujant al Castell de Burriac. Es tracta d'una caminada popular, no d'una competició. El preu és de 10 euros i també ja estan obertes les inscripcions fins al dia 25 de febrer. No hi haurà inscripcions al mateix dia de la caminada. Per consultar el mapa, perfil i fer la inscripció podeu fer-ho a través de http://cabrilenca.blogspot.com/. El límit de participants és de 800 persones.

Leer Viladrau - La Garriga i Cabrilenca 2010 en Senderators

Si voleu trobar més informació sobre l'acte ho podeu fer a: http://24hores.corredors.cat. Us adjuntem també un vídeo que vàrem fer amb el Jordi Casanovas amb una volta sencera a la pista.

Leer Les 24h a Can Dragó per la Marató de TV3 en Senderators

RECTIFICADA DATA I CONFIRMADA: la Marxa de Castells de la Segarra, segons la seva web posa que es farà el dia 7 de març de 2010 i la web de la FEEC posava el 16 de març. 

Leer Calendari Oficial CCCR 2010 en Senderators

No us faré una crònica massa extensa però sí m'agradaria fer-vos arribar les impressions principals. Per una part feia temps que no sortíem amb la Txell i el Palote, i la veritat és que només per la conversa a l'autocar de pujada al Coll de Bordoriol ja va valer la pena la sortida. També el retorbament en marxes amb altres colegues, com l'Elvira, la Dolo, el Japo, el Moisés, l'Olga, etc. va ser un bon punt per tancar la temporada 2009 de caminades.

Després de la sauna ja tradicional als autocars (algun dia passarà que no fotin la calefacció a tope en aquesta marxa???) vàrem baixar a Coll de Bordoriol per enfilar-nos cap a Matagalls. El paisatge està preciós aquesta època i tot i que la pujada és dureta es veu de sobres compensada amb el follatge i els companys de marxa. A dalt el Matagalls un vent espectacular, fred i fort, fa que no em pari ni a fer la foto; crec que per aquí dalt ja hi he estat més de 10 cops però mai em canso de pujar el Matagalls! Baixo ràpid ràpid i em planto a Collformic.

I com que he promès no enrotllar-me gaire, només dir-vos que el tros del Pla de la Calma que venia ara no el recordava de l'edició del 2007. Segurament han canviat aquest tram. Molt bona alternativa per evitar l'avorrida pista ja tan caminada per tots a diverses marxes (Matagalls-Montserrat, la Travessa del Montseny, Viladrau - La Garriga, etc.). Després no hi ha res com un bon esmorzar i un bon porró de vi abans de començar tota la baixada cap a Cànoves i despreés cap a Granollers.

Poca cosa més a destacar: el temps que ens va rerspectar i les cues i taps que es formen en enganxar-nos amb la gent de l semi (una mica pesades però també cal pensar que en una marxa tant popular i massiva és difícil evitar això). Tot i així amb poc més de 7 hores i 20 minuts vaig poder fer els 40 km de la marxa, bé uns 42 devien ser ja que per burros que som ens vàrem perdre a l'alçada del Tagamanent amb el Japo mentre anàvem xerrant, corrent i badant...

Ara, a esperar els calendaris de la FEEC i plantejar nous i ambiciosos objectius pel 2010. Salut i km!!

Ver álbum de fotos | Leer Matagalls - Granollers 2009 en Senderators

Leer Nova ferrata: Baumes Corcades en Senderators

Leer Ferrata Regina en Senderators

Amb l’objectiu de passar un cap de setmana fora de Barcelona, i desafiant les previsions de baixades de temperatures, ens dirigim a una zona de Catalunya que coneixem ben bé d’oïdes però no hem tingut la sort de visitar fins al moment, el Moianès.

Diumenge al matí, sortim del poble de l’Estany, a 7 km de Moià. Agafem el GR-3/177 que està molt ben indicat a la sortida del poble. És un camí de sorra en bon estat, d’uns 3’5 m d’ample constant que planeja en direcció a Collsuspina.

Just sortir del poble, el camí fa una suau pujada d’uns dos kilòmetres fins arribar a l’altura del Puig Rodó (1056m). El cim no es troba en el recorregut del GR però val la pena desviar-s’hi (10min) ja que ofereix unes vistes generoses de Moià i el seu entorn, i si el dia acompanya, s’arriba a veure Montserrat com a teló de fons.

Reprenem el camí –ple de pins pinyoners i roures- per arribar a una vella masia molt ben conservada, la Caseta Alta. Uns 10 minuts després, trobem un encreuament de camins on el GR-3 i el GR-177 se separen. Seguirem el segon sender que es portarà xino-xano, entre prats, fins a un camí asfaltat que puja des de Collsuspina a Sant Cugat de Gavadons. Divisada l'església de Sant Cugat, ara cal espavilar-nos i pujar camp a través entre una granja per arribar al Turó de Bellver (1046m). Hi trobem un punt geodèsic, però també una antena i una petita estació elèctrica que enlletgeixen el lloc. Tot i que es tracta d’un cim baix, hi ha una bona panoràmica que abasta des del Cadí fins a les Guilleries.

El retorn és pel mateix camí.

Havent arribat a l’Estany, de tornada, aprofitem per pujar al Puig de la Caritat, que presideix el poble. Tots els senders de la zona del Bages han estat marcats i senyalitzats fa poc temps, per tant, no hi ha pèrdua! Sortim del poble en direcció al cementiri i en 20 minuts coronem el Puig, que es divisa en tot moment.

Tot aquest recorregut d’uns 15 km ens ha ‘ocupat’ unes 4 horetes. Anàvem a ritme de passeig i amb la càmera en mà, així que pot fer-se amb més lleugeresa i de fet, després d’haver-hi anat recomanem agafar la bici per embutxacar-nos aquests dos 100 cims. El camí està molt ben conservat, és planer i hi ha la possibilitat de fer una ruta circular. Abans de sortir vam estar mirant ressenyes i una que feia molt bona pinta seria una ruta d’uns 34 km: sortint de Collsuspina coronem el Turó de Bellver, per tornar a enganxar el GR-177 en direcció a L’Estany, on trencarem per carretera fins a Moià, per tornar al punt d’inici, també per carretera.

També és ideal per fer-la amb nens xirucaires o per entrenar corrent.

L’únic inconvenient d’aquesta zona és que el camí és accessible a vehicles i com que estem en plena època de bolets, el GR semblava les rambles! Esperem que no sigui així la resta de l’any.

I no podem acabar sense dir que és del tot recomanable fer una visita al petit poble de l’Estany i a Moià. El primer s’anomenat així per l’embassament que va ser dessecat per ordre de l'abat del monestir romànic –que encara es conserva al bell mig del municipi-.

Nosaltres vam gaudir molt d’un diumenge ben tranquil·let….i fred!

Ver álbum de fotos | Leer Turó de Bellver i Puig de la Caritat en Senderators

El diumenge 29 de novembre té lloc la Matagalls - Granollers. És una marxa que surt del Coll de Bordoriol de les 7 a 2/4 de 8 del matí, puja al Matagalls i després ens porta fins a Granollers per a un total de 40 km. Es poden fer les inscripcions del dilluns dia 2 de novembre al dijous dia 26 de novembre. El preu és de 17,50 euros amb autocar, sense autocar 12 euros.  El temps límit és de 12 hores. S’organitzen autocars fins al Coll de Bordoriol, que sortiran de l’estació d’autobusos de Granollers, Avinguda del Parc a 3/4 de 6 del matí. L'organització posa 5 avituallaments durant tot el recorregut de la marxa, on es donarà menjar i begudes. Si voleu més dades d'inscripció, així com el recorregut i mapa podeu anar a la web de l'organització a: http://www.aeg.cat/matagalls.php.

Ah, també hi ha La Semi, la marxa curta de 20 km que comença a Collformic i porta fins a la carretera de Cànoves, estalviant la pujada al Matagalls. Molt assequible per als menys entrenats o menys acostumats a distàncies tant llargues. És pràcticament tot pla i baixada, per un terreny de pista ampla força còmode.

Ver álbum de fotos | Leer Matagalls - Granollers: marxa pel novembre en Senderators

• L'organització de la prova la considerem força bona. Tot el que seria la recollida de dorsals, el briefing, el control de material, l'arribada i la logísitica en general crec que va ser força bo.
• Pel que fa als avituallaments oficials també OK. La diversitat de menjar (pasta amb tonyina, entrepans, pastes de reposteria, plàtans, aquarius, coca-cola, brou, etc.) i la quantitat va estar a l'alçada de la competició.
• La resta dels avituallaments molt curts però això no s'hi pot dir res ja que l'organització ja ho advertia i tothom sabia a què anava i a on anava.
• Referent al marcatge i senyalització una mica de tot: considerem que la primera part de la cursa (fins al km 45 Cabacés) hi havia trossos molt mal senyalitzats. Vàrem sentir rumors que en alguns trams algú havia tret o arrencat marques. Sigui com sigui aquesta part del recorregut estava molt mal marcada. Massa distància entre marques i, tot i que és cert que l'organització facilitava el track per la gent que porta GPS, crec que calia una senyalització del nivell de la segona part de la cursa. En canvi, la segona part estava excepcionalment ben marcada. La zona obscura, per exemple, les marques es veien entre elles. En tema del fluorescent també fantàstic. I la part final (que per nosaltres ja era de dia) també molt ben senyalitzada.
• Desnivell: una petita apreciació. Pel que fa al desnivell postiu (o acumulat, és igual) analitzant tots els tracks que he obtingut de companys i fins i tot el de la pròpia organització, de 3185 metres res de res. La majoria d'anàlisis ens surten per sobre dels 4000 metres de desnivell positiu, uns 8000 metres de desnivell acumulat. Crec que és un detall ja que això endureix la prova i és bo saber-ho d'avantmà.
• Finisher: cal dir que sobre la medalla de finisher he sentit de tot. Personalment crec que és un detall bonic i diferent. Bé, de l'estil dels records de la Matagalls-Montserrat però interessant. De totes maneres, crec que si, com algun company de l'organització deia, aquesta volia ser una emulació (entenem que senzilla ja que era primera edició) de la Ultratrail del Montblanc i amb la implicació que vàrem notar de Trangoworld en tota la ultra, crec que per 55 finishers que hi havia potser marcar-se el detall d'una armilla finisher hagués estat a l'alçada i la gent faria més promoció de cara a properes edicions. Òbviament només és una opinió.

Leer Crítica constructiva a la Ultratrail del Montsant en Senderators

Força animats i amb piles carregades de l'avituallament, vàrem començar a baixar de l'ermita per anar cap a La Bisbal de Falset. Anàvem xerrant i força animats quan, després d'una bona estona, ens trobem un rètol que diu: "Benvinguts al terme municipal de Cabacés". Encara recordo que algú va dir: "osti, imagineu-vos que hem tornat a Cabacés. Jajajaja". Efectivament, xerrant xerrant ens havíem despistat i en un trencant havíem seguit recte i tornat a Cabacés per l'altra banda! Però...érem els últims de tota la cursa. Havíen abandonat la resta de marxadors que teníem pel darrera i la nostra preocupació ara era que no hagués passat l'escombra i hagués començat a retirar les marques fluorescent que hi havia!! Havíem fet un parell de km de més segons els GPS així que vàrem començar a desfer el camí. Per sort vàrem trobar al senyor del control de La Foia i ell va avisar que estàvem tornant enrera. Ens va confirmar les nostres sospites: l'escombra ja havia passat i començat a treure les marques. Merda! Per sort l'organització el va avisar i el pobre Jesús (així es deia el nostre company escombra) va haver de tornar a enrera a esperar-nos. Quan vàrem arribar a la cruïlla allí estava i vàrem reprendre el camí, que amb els 4 km de més se'ns va fer força llarg aquest tram. De totes maneres vàrem arribar la CP-10 a La Bisbal de Falset (km 55) encara amb força avançament sobre el pitjor dels horaris (més de dues hores).

D'allí els trams fins a Margalef i fins al Pantà de Margalef se'ns varen fer més lleugers. Així que vàrem passar sense problemes pels controls CP-11 i CP-12 (km 60 i 64,8 respectivament). Ara venia l'anomenada "zona oscura": un tram de 13 km on no hi ha cap control, on no hi ha cap tipus de cobertura de mòbil ni walkie-talkie i cap possibilitat de pas de vehicles. Un cotxe ens esperava al control 12 per advertir-nos-ho i dir que era l'última possibilitat de pujar i fer-se enrera. El Xavier, el Xeix i el Pau ja havien tirat endavant i només quedàvem l'Atleta, el Japo, jo i el Jesús, l'escombra. Endavant!

Dur, és poc. El tram va ser etern i mentalment molt exigent. La sensació que no avançàvem era espantosa. Després de caminar per senders entre el bosc, pujant i baixant trams d'escales de fusta, creuant ponts penjants, etc quan miràvem el mapa vèiem que estàvem molt lluny del maleït control 13. Vàrem fer un parell de parades curtes per alimentar-nos. El desgast era elevat. Sort dels fuets que portàvem per treure'ns l abuidor d'estomac. El cansament mental i físic passava factura. Però clar, anàvem cap al km 78! finalment vàrem sortir de la "zona oscura2 però les darreres rampes per arribar a l'Ermita de Sant Antoni van ser especialment castigadores. Sobretot per el Japo. Recordo haver-lo vist en algun tram amb la cara força desencaixada; suposo que li falta teca. Tenia pinta que l'havia agafat bé "l'hombre del mazo". Control 13, km 78, Sant Antoni. jo em sentia alleugerit per haver passat la terrible zona però el cap i els peus del Japo li havien dit prou! Tenia unes bones llagues a les plantes i a més es trobava força exhaust. Així que va decidir abandonar (cosa que explicaré a la part de crítiques).

Quedaven 3 km per Ulldemolins amb el segons avituallament fort. Els darrers de la cursa, l'Atleta i jo, acompanyats pel Jesús, l'escombra, vàrem seguir a bon ritme per atacar el menjar reconstituient a tope!! CP-14, km 81: un bon àpat de pasta, coca-cola, un brou calent que va fer miracles i la retrobada ambe sl nostres companys Xeix, Pau i Xavier van fer aixercar els ànims. "Només" ens quedaven 20 km. Però la pujada que venia ara d'uns 325 metres de desnivell segons el llibre de ruta tenia mala pinta. La veritat és que en aquest tram l'Atleta es va posar a davant a tirar com un campeón. em va anr de conya per mantenir un ritme elevat i constant que ens va dur fins al CP-15, km 86,4 al Pi de la Carabasseta, on ens vàrem acomiadar del Jesús (un plaer marxar amb ell pels ànims i la paciència que va tenir amb nosaltres) i vàrem seguir per carenejar per la Serra del Montsant quan ja començava a clarejar.

Portàvem un bon ritme donades les circumstàncies. Estàvem amb quasi 3 hores sobre el límit horari així que anàvem ara ja amb l'objectiu d'acabar-la. Aquest tram realment és preciós: les vistes i els precipicis des d'aquesta alçada del Montsant, tot naixent el dia, et converteixen en un espectador privilegiat. Els tibials i genolls, però, anaven força tocats; i els peus, jo crec que degut als grans i llargs trams d'asfalt i ciment, anaven força castigats. Així, tornant a agafar-nos la nova escombra, un noi encantador també, vàrem plantar-nos al CP-16 km 91,1 al Pla Grau Gran.

D'aquí ja es veu Cornudella, tot i que per arribar-ne cal donar una bona volta amb una baixada força matadora: pista de ciment!! Però cap avall!! El ritme el vàrem baixar considerablement. El cansament i els peus no donaven per més. Sortint de l'Albarca, CP-17 km 94,2, ens vàrem trobar al Pau. Estava bé però els peus i les escaldades li havien fet baixar el ritme. Així doncs que es va enganxar amb nosaltres i cap a Cornudella!! Com sempre l'arribada el millor. Mai havia arribar l'últim en una ultratrail o marxa. Tot i que s'ha de dir que portàvem quasi 3 hores sobre el temps límit, érem els últims. els ànims de la gent del poble i els aplaudiments de l'arribada sempre són agraïts. En resum 101,3 km en 25 hores i 22 minuts non stop. Ah, i el desnivell, tot i que l'organització el va fixar en 3185 metres de desnivell positiu (6370 m de desnivell acumulat) tots els GPS que he trobat i tracks de gent ens ha donat sobre els 4076 metres de desnivell positiu (uns 8152 metres de desnivell acumulat).

Ver álbum de fotos | Leer UTSM 2009: la crònica a la Serra del Montsant (II) en Senderators

El divendres 23 ja vàrem anar a dormir a Cornudella del Montsant. Tot i que la sortida era dissabte a les 10h del matí volíem evitar desplaçaments llargs per estar mínimament frescos. L'acolliment i el sopar a Lo Refugi van estar d'allò més bé. I l'esmorzar també!

A les 8.30h del dissabte estàvem recollint els dorsals i a les 9.15h va tenir lloc el petit breifing explicatiu de l'organització. El temps pintava força bé. Bon temps i sol i, a més, sense vent!! Així que a les 9.30h fèiem el control de material. Bona motxilla portàvem: tèrmica, windstopper, frontal, navalla, buff, reflectants, camelbag, bidó, manta tèrmica, barretes energètiques, gels, etc.  I força coneguts a la sortida: el Xeix, la Txell, etc. i tota la tropa dels Telecos (GELS). Aquest cop n'érem 6: Sherpa Dave, Jordi Japo, Jordi  Atleta, el Josep, el Marc i jo.

A les 10.00h en punt es dona la sortida oficial. Finalment 85 participants a la sortida per la prova llarga, la UTSM (hi havia la TSM de 32 km també). Sortim de Cornudella per anar a buscar el primer dels punts de control a Sant Joan Petit, al km 3,2. El sistema de sport-ident, que no havíem provat mai, és força bo i àgil per marcar els controls. D'aquí ja anem cap a la Morera de Montsant en lleuger ascens. El paisatge amb la Serra del Montsant darrera i el bon dia que fa el converteixen en espectacular. A bon ritme ens plantem a la Morera, CP2 km 10. Ja en el km 10, el Marc ja havia tirat una mica endavant ja que anava més fort. El Sherpa Dave també però ja des de la sortida. Així que anàvem en grup el Josep, el Japo, l'Atleta i jo.

I ara la primera de les pujades exigents: des de la Morera fins a dalt de la Serra Major del Montsant. Un camí de corriol força vertical, però amb unes vistes excepcionals. Fa calor i la suada fins a dalt de la carena del Montsant és important. A dalt, com podeu veure a la foto amb el Japo, impressionant. Un corriol reseguia tota la carena per finalment tenir una rampa que no s'acabava mai i anar a petar al control 3, km 14 de la cursa. El recorregut de 2 o 3 km que hi ha abans de la baixada és un plaer per la vista. Ara de seguida ens trobem amb la baixada cap el que s'anomena l'Escletxa. Una zona també espectacular de baixada, molt ben assegurada amb cordes per l'organització, on finalment vas a caure a la pista que porta a la Cartoixa d'Escaladei amb un descens de 600 metres de desnivell negatiu.

Passant força calor arribem a Escaladei, km 22, on aprofitem per reomplir els camelbags a la font del poble i refrescar-nos. També ens alimentem amb barretes. Cal anar en compte tant amb la deshidratació però també amb el menjar. Tot i no tenir gana cal tenir en compte l'esforç acumulat.

El pas per la Vilella Alta i Vilella Baixa es fa especialment castigador no pel desnivell del terrany sinó sobretot per la gran calor que patim. A més, moltes zones de terreny cimetat no són gens agradables pels peus i cames en general. Tot i això cal dir que els dos pobles els he trobat molt bonics. així que ens plantem al CP-6 km 32,6. Hi ha ganes d'arribar a Cabacés ja que allí i haurà un bon avituallament. L'estomac comença a demanar més que barretes i gels. Anem bé pel que fa a tancaments horaris. Calculem que portem un avançament dues dues hores sobre el temps límit o sigui que no hi ha problema en aquest aspecte. Més val regular que no pagar-ho després.

Parlant de regular, ara venia una pujada 415 metres de desnivell fins arribar a La Figuera. Aquest tros, amb l'acumulat que portàvem, va fer-se dur i sort que la pujada ens va caure a l'ombra! Al CP-7 km 38.2, vaig aprofitar per menjar el que hi havia en el control: ametlles, avellanes, nous, etc. També per reposar d'aigua altre cop. Ara el Japo anava una mica per davant amb el Xeix i el Pau i el Josep s'havia quedat per darrera. Estava patint força a les pujades. jo anava una mica tocat dels tibials i també se m'havia carregat el genoll esquerra. Res greu però d'entrada no em permetia córrer a la baixa cap a Cabacés. Estava una mica amoïnat, sobretot perquè només estàvem al km 40. Sort del suport de l'Atleta en aquesta zona. A mitja baixada em vaig refer i trotant una mica vàrem agafar al Japo i la colla. Així que tots junts vàrem arribar a Cabacés, km 45, control 8.

Així doncs, arribem a Cabacés. Ja començava a fer-se fosc. Entrem al local del poble i veiem una mica de tot, però sobretot MENJAR!!! Primer de tot un parell de gots d'Aquarius senten molt bé per reposar forces. I seguidament ataco la pasta amb tonyina com un desesperat. Arribem en més de 3 hores de marge amb el temps límit. Són les 19.15h i el tancament és a les 22.30h. Portem 9 hores de marxa i feia falta un bon àpat. I, com acostuma a passar, arriba el moment de les temptacions. Km 45, es comença a fer de nit, molts marxadors abandonen allà, en 10 minuts passarà un cotxe que et retornarà a Cornudella,...temptacions! L'atleta (corregeix-me si m'equivoco) diu: "em fan molt mal els peus. Quasi que ho deixo aquí". El Japo li contesta: "si plegues, jo vaig amb tu". Jo els escolto. aquest cop tinc determinació, no com a la Núria-Queralt.  Tinc clar que vull seguir. Els hi dic. el menjar comença a fer-nos revifar. Però hi ha dubtes. Arriba el Josep. Diu que ho deixa allí. Jo segueixo. Finalment ens posem els frontals i el Japo, l'Atleta i jo, junt amb els companys Xeix, Pau i Xavier sortim de Cabacés per enfrontar-nos als 56 km que ens queden.

I en el proper post, la segona part de la crònica.

Ver álbum de fotos | Leer UTSM 2009: la crònica a la Serra del Montsant (I) en Senderators

Arribem a Mataró cap a les 05:15, una mica justos comptant que els busos sortien a les 5:30 i comencem a buscar aparcament. Certament estava difícil la cosa i vinga a buscar fins que en varem trobar un força lluny de la sortida. Eren les 05:25 i comencem a trotar en direcció al bus que sinó el perdem. Arribem al bus esbufegant i cap a dins.

Durant el trajecte de Mataró a Sant Martí del Montseny aprofitem per dormir una estona. Arribem i fa un fred de nassos, el termòmetre marca 7^oC. Primeres cues de sortida i cap avall que fa baixada per un corriol estret que convida a trotar una mica. En les primeres rampes de pujada cap a Font Martina es fa de dia i mentre anem guardant frontals comencem a coincidir amb companys com el Jaume Palote que aquest cop s’ho pren amb calma, ja que la setmana que ve fa la Marató de Muntanya de Sant Llorenç.

Les primeres rampes es fan dures, però s’acaben ràpid i en poc menys de 2 hores ens plantem al primer avituallament al km 11.2, on trobem una mica de cua abans de poder llençar-nos a per l’esmorzar a base de cafè, donuts, galetes, xocolata etc.

Un cop esmorzats tirem avall cap a Sant Celoni, aquest tram es fa llarg però agradable ja que el dia és esplèndid i les vistes de la falda del Montseny immillorables. Arribem a Sant Celoni i després d’una breu parada enfilem de nou cap a Sant Martí del Montnegre.

Els primers km d’asfalt es fan pesats ja que hem de creuar la Nacional, un petit polígon industrial i l’autopista però de seguida trobem una pista que es va enfilant amunt cap al Parc del Corredor. Les darreres rampes abans d’arribar a Sant Martí es fan dures però un cop arribats trobem una grata recompensa a base de fruits secs, patates xips i fins i tot Vermut, impressionant!

Després d’una breu pujada tirem avall fins arribar a Vallgorguina on arribem força ràpids i on ens espera un magnífic dinar amb amanida, botifarra, flam, iogurts i cafè. Val a dir que apart del magnífic dinar el tracte de tots els membres de l’organització així com les taules i l’indret ajuden a relaxar-se més del que un voldria.

Amb la panxa plena ens dirigim cap al Santuari del Corredor on de seguida trobem uns fortes rampes entre mig de les alzines sureres que ens fan  suar de valent. El camí i la temperatura són agradables i en poc més d’una hora ens plantem al Santuari del Corredor on ens espera una magnífica llimonada.

Els primers trams de baixada per uns corriols força tècnics ens fan adonar que ja no tenim la agilitat d’hores enrere però de seguida trobem una pista que ens acompanyarà fins arribar gairebé a l’ermita de Sant Martí de Mata. Poc abans d’arribar a l’ermita ens veiem obligats a treure el frontal de nou, ara ens adonem que hagués valgut la pena apretar més a l’inici.

Mengem una mica i cap avall que resten només 5 Km per arribar al punt de partida. Finalment arribem a la meta amb més de 13 hores 30 min. No estem gens contents del temps realitzat, però ja tenim una cursa més de la CCCR al sac i el que és més important, 1 punt més per la nostra possible participació a la CCC del 2010.

 EN POSITIU

• Molt bons avituallaments, amb gran varietat i quantitat de menjar (galetes, botifarra, xuxes, fruita, amanida etc) i begudes (te, cafè, sucs, vi, vermut etc).
• Molt bona senyalització, ja que malgrat es va seguint la senyalització de diversos GR’s, l’organització va afegir senyalització addicional en punts conflictius.
• Magnífica climatologia, fresca a l’inici, però de seguida el sol va permetre disfrutar d’un gran dia de muntanya.
• Molt bon temps dels companys Igansi i Quique que varen finalitzar la marxa amb tan sols 11 hores i 26 minuts.

EN NEGATIU

• El sistema de control de pas, basat amb una cartolina que s’anava foradant en cada control. Considerem que s’haguessin pogut estalviar moltes cues si s’hagués fet ús del nou sistema de control amb codi de barres usat en d’altres marxes de la CCCR.
• La medalla commemorativa. Acostumats a samarretes i d’altres obsequis útils de cara a la pràctica de l’excursionisme en general considerem la medalla com un regal poc profitós de cara als marxaires.
• Zona d’aparcament. Considerem necessari preveure una zona d’aparcament de cara a la gran quantitat de vehicles particulars.
• A càrrec personal no estic satisfet del temps emprat, però el fet de ser la primera participació a la marxa i l’excés de marxes en el calendari ens donen l’esperança de rebaixar temps en futures edicions.

Ver álbum de fotos | Leer Marxassa 2009: crònica del Keymaker en Senderators

Era la nostra segona participació a la Marxassa i la experiència ens deia que havíem d'estar ben d'hora a Mataró per aparcar a prop de l'arribada. A les 5:20 ja érem dins l'autocar que ens duria a Sant Martí del Montseny, el punt de sortida.

A les 7 del matí començava la caminada per un sender molt estret on es forma un coll d'ampolla. El fred apretava bastant i fins que no va sortir el sol i vam poder caminar a un ritme més alt no vam poder entrar en calor. Amb l'estòmac buit i després d'una constant pujada vam arribar al primer control, al km 11, en menys de dues hores. Allà ens van reconèixer per les nostres samarretes del GELS. Se'ns va presentar com "el Presi" i va preguntar per la resta dels Telecos.

Uns donuts i un cafè ens van donar la energia necessària per afrontar la baixada fins a Sant Celoni. La vam fer a bon ritme, la major part del temps corrent. L'apunt negatiu va ser que ens vam despistar en un encreuament i vam seguir a un grup de persones que van triar el camí equivocat. Això va comportar que haguéssim de recular i perdre uns 20 minuts. Tot i els minuts perduts, vam arribar prou bé al segon control, al Km 25, a les 11:15. Aquí vam pendre molt sucre (llaminadures) i molt líquid per afrontar la segona pujada de l'itinerari. Aquest tram se'ns va fer menys dur que l'any passat degut al bon ritme que duiem i vam poder fer el vermut a la 1 del migdia.

Ja havíem passat l'equador de la caminada i tocava baixar fins a Vallgorguina. També la vam poder fer corrent, admirant el paisatge i ben tranquils, ja que quasi no trobàvem a ningú.

A les 14.30 ja estàvem a la cua per agafar el dinar a Vallgorguina (Km 43). Vam decidir descansar i menjar tranquil.lament l'amanida, l'entrepà de botifarra i el iogurt. Ja tindriem temps d'esforçar-nos més endavant a la pujada al Santuari del Corredor, el tram més dur de tot el recorregut.

Es fa dificultòs, però completem aquesta pujada de 5 kms en 1h i quart.

Després del control del Santuari i la llimonada que hi donàven, toca un suau descens de 10 kms, per una pista que pot arribar a fer-se una mica monòtona. Aquí es nota que les forces ja comencen a fallar i fem gran part del tram caminant a bon ritme i correm bastant poc.

Finalment, arribem a Sant Martí de Mata a les 17.45. Només queden 5 Kms i decidim cremar totes les nostres energies per fer un bon temps. Baixem corrent fins a Mataró, on arribem a les 18:26, ens donen la nostra merescuda medalla i prenem una renovadora dutxa abans de tornar cap a casa.

En resum, la Marxassa és una caminada que personalment m'agrada molt, bons controls, bon menjar i aquest any un bon temps d'11 hores i 26 minuts per completar els 63,3 Kms dels que consta (rebaixant en 3 hores el temps de la passada edició!).

Felicitats campions!!

Ver álbum de fotos | Leer La Marxassa 2009: la crònica en Senderators

Ja va fer bé la Ultra-Txell de no anar a la Cursa de Tivissa (penseu que tornava de fer 79 km de la Rasos de Peguera - Manresa!!) Us puc ben assegurar que la cursa era realment dura. Si aquestes paraules sortissin de mi, un corredor de fons que malgrat haver fet diverses mitges maratons i la marató de Barcelona, no havia fet mai una cursa de muntanya, no tindrien gaire credibilitat. Ara bé, quan això ho diu el Just Sociats (guanyador de la cursa i ben conegut en el mon de les curses de muntanya) la cosa canvia. Com ell va dir “la cursa te un dels trams tècnics més llarg de les curses de Catalunya. Aquest tram la fa dura, però no el canvieu ja que és un tret característic de la mateixa i que sempre la identificarà...”. Ara li diuen tram tècnic, jo li hagués dit camí de cabres.

Algú es preguntarà perquè vaig fer justament aquesta cursa, sense entrenament previ. Doncs perquè és la cursa del meu poble, i després de 4 edicions no tenia excusa per no fer-la.

Pel que fa a la cursa en si, eren 23 Km amb uns 1800 metres de desnivell acumulat. Al començament hi havia un quilòmetre d’asfalt, però bàsicament era tot pista forestal (uns 5 Km) i la resta eren senders i diferents trams bastants tècnics. Vaja que realment calia està ben preparat, tant física com mentalment.

La cursa era en si un trencacames important, ja que no hi havia pràcticament cap tram pla. Inicialment es feia un quilòmetre per dins del poble (i com que Tivissa només te pujades...), per seguidament sortir del poble, i després d’un quilòmetre més (amb una rampa del 20% d’uns 300 metres), començar la primera ascensió del dia a la Llena (350 m d’ascensió en 1,5Km.). Després d’això venia el tram més suau ja que hi havia uns 5 Km de baixada de pista forestal per arribar a la pujada i baixada de la Sabina de Poleso (150m de pujada en menys d’un quilòmetre). Després de la Sabina, venia el plat fort: la pujada a la Conca per arribar a la Serra de la Creu pujant i baixant per tots els diferents pics de la Cresta (roca foradada, Missamaroi, Tossa...). La pujada era d’uns 500 metres en 4 Km, però el problema era que després es crestejava durant 4 kilòmetres pel camí de cabres abans esmentat. Cada pic estava marcada per una bandera catalana, i les banderes no s’acabaven mai. Mira que hi he passat vegades i les he mirat moltes vegades aquelles muntanyes, però mai hagués dit que hi havia tants pics (directament en lloc de Serra li haguessin pogut dir “dent de serra”).

Això si, he de reconèixer que les vistes eren espectaculars. Vam gaudir d’un dia radiant i des de les muntanyes de Tivissa (pics d’una mica més de 700 metres) vam poder veure clarament el Montsant, tota la terra alta, la nuclear d’Ascó ;), els ports i el Delta de l’Ebre. Realment va valdre la pena parar una estona (el temps era el de menys) per fer unes fotos de postal.

Aquest tram realment va ser molt dur per un corredor de les meves característiques, però m’ho vaig prendre com una caminata per una Serra que des de petit he estimat i gaudit. Finalment, des de la Tossa (últim pic de la cresta) fins el poble, 3 Km cara avall (traient, como no, 200 metres de pujada grimpant) amb les forces justes que quedaven per arribar a l’arribada.

Això si: en arribar una bona botifarrada i una agradable sorpresa. No només ens van regalar la típica samarreta tècnica de la cursa, sinó que també es van regalar un forro polar commemoratiu.

Cal dir que en aquest sentit, l’organització va ser molt bona (de fet mig poble es volca en la organització, i que cal tenir en conte que està dins del calendari de curses de Catalunya per alguna raó). Una bona experiència.

Per últim, només dir-vos que aquest any la cursa va estar dedicada al David Duaigües i al Pau Costa, dos dels bombers que malauradament van morir en l’incendi de Horta de sant Joan, els quals estaven molt lligats aquesta prova (tant com a participants com a organitzadors). A l’inici de la prova, i amb companys bombers i amics d’Almatret es va fer un minut de silenci, mentre que al final de la prova es va lliurar unes plaques commemoratives als familiars. David i Pau descansin en pau.

I ara a preparar-se per la cursa de l’any que ve. Caldrà fer alguna prèviament....

Ver álbum de fotos | Leer IV Cursa de Tivissa: crònica 2009 en Senderators

A les 14.30h érem a Manresa, com la majoria de marxaires, per agafar l'autocar que ens portava a Rasos. com ja és habitual salutacions amb tots els coneguts (Maria, Fermí, Moisés, Miquel, Olga, Xavi Floresta, Juanito, Xavi Pinell, etc.) i petant la xerrada cap a la Creu del Cabrer a 1892 metres al punt de sortida.

Allí la foto tradicional de tota la tropa i cap avall amb la sortida de les 17:00h. Aquest cop, entre el pont i l'atapeït calendari érem poquets: uns 170 inscrits em va dir l'organització i finalment uns 130 que varen pendre la sortida. I de Rasos de Peguera cap avall amb una forta baixada per corriols per passar després més avall a pista. Així tot corrent em vaig plantar al km 10, al control de La Mina.

I d'allà cap a buscar el control 2 al km 17 més o menys. Aquest tros és força bonic ja que transcorre entre arbres, tot i ser una mica trencacames circula pel corriol reseguint la muntanya. En aquest tram vaig notar les cames una mica pesades, segurament degut al bon ritme dels 10 primers quilòmetres i suposo també de l'excès d'entrenament de la setmana. Però tot bé per anar tirant. si no pots córrer, doncs camina! Passat el control 2 venia la forta baixada cap a Cal Mercadal, però com que ja començava a fer-se fosc, per no patir cap problema vaig treure la meva acompanyant d'aquesta cursa: la Betty (la Betty 7 de Lupine, gràcies Francesc!, perdó Dr. Francesc) de 1500 lumens!! Així com si fos de dia!

Al control 3, al km 25,7, a Montmajor, un fantàstic entrepà de fuet, uns parell de gots de coca-cola, recarregar el camelbag i cap a Serrateix!!  Aquesta pista es fa interminable. La pujada per pista és còmode però això no s'acaba mai! A més, la bona temperatura fa que quasi tothom encara vagi amb màniga curta. Però tot i així arribem al càmping de Serrateix i al km 39. Ja som a la meitat de la marxa. Com a cada control, només paro uns 10 minuts com a màxim i segueixo amb forces renovades després d'un bon parell de talls de meló. Miro el control i veig que el Xavi Bomber em porta uns 45 minuts. Punyetero! Com apreta!

I seguim. Més pista, pista i pista. Es pot anar a bon ritme (caminant a 6.5 km/h sense problemes) però se'm fa una mica avorridot que diria ja sabeu qui. Em planto però al control 5, Les Cases, al km 50. La idea d'estar sobre les 14 hores la veig factible. Algun repte m'havia de posar, a més de perseguir el Xavi. Així que acompanyat per l'Olga i el Juanito anem tirant a bon ritme. Anem fent i ens plantem al control 6 al km 58,5 on ens esperen uns fantàstics croissant de xocolata i els corresponents 2 gots de coca-cola per mantenir-nos serens. Però com poder gaudir dels "estiraments" dels Juanito no hi ha res (no diré nada más, campeón!).

Això ja ho tenim. anar fent i sense adonar-nos estem a Sant Martí, km 68, on repostem l'aigua necessària i justa per arribar a Manresa. Ens queden uns 8 km pel final i el tros més caracterísitic és el de la via del tren. Seguim durant prop d’1 km per la via, que la deixarem tirant cap al santuari de Joncadella. Impressionant també és la il·luminació quan passes pel costat de la pressó.

I dit i fet. Km 76 segons el GPS i arribem a l'Escola Puigberenguer a Manresa. Són les 6:35 del matí i aprofito per gaudir d'un bon pa amb tomàquet i fuet que ens obsequien la bona gent de l'organització.  Allí em trobo al Xavi el Bomber. Ell ha arribat a les 5:50h. Finalment, m'ha tret els 45 minuts que ja em portava a mig recorregut. Felicitats Xavi. Estàs fet una màquina. Quan ja retirem per tornar cap a la Cerdanya, em trobo ala Txell, la ultratxell, que finalment s'ha repensat això d'empalmar amb la cursa de Tivissa!! Només anirà a veure i animar als amics! Quina dona!!

EN POSITIU

• Quasi tot. Primer la impecable organització: amabilitat a tots els controls i bons avituallaments tant líquids com sòlids. Felicitats.
• Senyalització perfecta. Puc dir que la quantitat de marques blanques i blaves i la proximitat entre elles fan quasi impossible perdres. Les indicacions són perfectes.
• El meu temps: sé que és una curda relativament còmode però per mi fer 13 hores i 35 minuts en els 76 km de la Rasos de Peguera - Manresa amb donen certa confiança de cara a la Ultratrail del Montsant.
• El bon temps. Per ser octubre vàrem gaudir d'un temps boníssim que em va permetre fer tota la marxa amb màniga curta. Això a 10 d'octubre. Un privilegi.

EN NEGATIU

Per posar alguna cosa, he trobat a falta al gruix del Senderators! Jordi Atleta treballant, Jordi Japo amb tendinitis al genoll (recupera't), Raül ja de "vacances", Txell, Sherpa Dave (felicitats! avui és el teu aniversari!)...

Ver álbum de fotos | Leer Rasos de Peguera - Manresa 2009 en Senderators

Després d'enviar la solicitud els organitzadors de la UTMB els han comunicat que la marxa passa a ser una cursa qualificativa i els atorguen 3 punts a tots els finishers de la Ultratrail del Montsant. Recordeu que amb 3 punts és suficient per poder-se inscriure a qualsevol de les 3 modalitats de la Ultratrail del Montblanc: la CCC de 98km demanen 1 punt, la TDS de 106km demanen 2 punts i la UTMB de 166km demanen 3 punts.

Així doncs, un motiu més per animar-se a fer la primera edició d'aquesta prova! Si hi aneu allí ens veurem!

Ver álbum de fotos | Leer Ultratrail del Montsant: puntua pel Mont-Blanc en Senderators