Gràcia - Montserrat 2009

En David Gimenez ens ha fet arribar la seva crònica de la Gràcia - Montserrat d'enguany. Des d'aquí li volem donar les gràcies i esperem que gaudiu de la seves aventures tal i com ho hem fet nosaltres:

Aquest passat cap de setmana 23 i 24 de maig va tenir lloc la 22ª Marxa Gràcia-Montserrat, una de les clàssiques de la Copa Catalana i la primera per a mi. Les condicions climàtiques eren bones i tot feia esperar una bona caminada.

 A les 16:30 aproximadament estàvem ja a la plaça Rius i Taulet per recollir la bossa en la qual hi havia el full dels controls, la bonica samarreta de la marxa entre d'altres coses. La marxa la fèiem jo i el meu company Arnau, els únics que ens havíem atrevit a venir. A les 17 començava la prova, amb l'acumulació habitual de participants al principi, degut a que encara no havíem sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona.

 De seguida però ja comencem a enfilar els primers carrers de pujada i ens acostem cada vegada més a la torre de Collserola, la qual la veurem força a prop. Mantenim un ritme constant i de mica en mica anem fent km. S'ha de dir que ja ens havien advertit que la pujada a Collserola i la "passejada" pel parc era el més dur. I tant! Les escales de Font del Mont ens fan patir i les següents pujades també. Per sort ve un tros de baixada per Vil·la Joana i Vallvidrera tot i que de seguida tornem a enfilar cap a dalt. Els dos aguantem bé tot i que l'Arnau encara s'està recuperant d'una lesió al bessó de fa unes setmanes.

Avança la prova i ens ho estem passant força bé. El cel s'està tapant i ja és de nit quan arribem a l'avituallament del sopar. Pa Bimbo amb nocilla, formatge... i aigua ben fresca, que s'agraeix. És en aquell moment quan decidim no perdre gaire temps més i seguir caminant, deixant enrere a vàries persones que durant tot el camí havien estat davant nostre i que al final els acabaríem superant. Escoltant el Barça i xerrant els kilòmetres passen més ràpids i entrada la matinada i amb els peus (el meu company les cames) ja bastant atrotinats arribem al Coll d'Olesa, el penúltim avituallament abans de pujar Montserrat. Els dos tenim ganes de fer la gran pujada tot i que abans encara ens queda bastant per endavant. Intentem gaudir del paisatge tant com podem i sabem que aviat veurem ja la muntanya màgica. Mentre pugem i passem per el Coll d'Onol, Pla del Fideuer entre d'altres comencem a visualitzar el que segurament és Montserrat. I dic segurament perquè en negre nit es difícil assegurar-ho.

Fem una petita parada a Can Benet abans d'arribar ja l'últim avituallament, just a sota de Montserrat. És el moment de agafar forçes i animar-nos mútuament per fer l'últim esforç. Anem increïblement bé de temps respecte a les nostres previsions inicials i a les 5:40 de la matinada enfilem la pujada. Al principi ens trobem una mica de tràfic ja que s'han unit al camí les persones que fan només la pujada a la muntanya. No obstant de seguida podem avançar i anem al nostre ritme que intentem no baixar tot i el cansament. Ens trobem les famoses escales, que ens fan patir de valent, sobretot al meu company Arnau que té vertigen. Les superem com podem i de seguida tornem a veure la plaça del monestir a tocar. Esforç final i arribada a la plaça a les 6:38.

Estem molt contents del temps realitzat però també bastant cansats. Ha estat un plaer fer la marxa per l'ambient que hi ha, els bons avituallaments i pel paisatge que s'hi pot veure. De fet, ja estem pensant quina pot ser la pròxima marxa a fer!