Una escapada per Montserrat
El nostre amic Xavi el bomber ens fa arribar un "petit" entrenament que va poder fer ahir i gaudir-ne per la zona de Montserrat. Quina enveja!! Us el passo perquè val la pena!!
Hola, avui la crònica te la faig jo, dilluns 20 d'abril, portar nenes al cole, café amb la colla de pares i mares (els que aixequem el país treballant) i cap allà les 9'30 un pare em diu que si vull anar per Montserrat que ell s'apropa al Bruc per feina, que em porta. Amb el sol i el cel... doncs si.
10:30, + -, aturada a Bruc Residencial, roba de córrer i quedar a la 13:00 al mateix lloc (algú m'ha de baixar a Barcelona). I començo a trotar suau fins a la falda de Montserrat, Can Jorba. Dubto en pujar pel Joc de l'Oca (una de les meves clàssiques o anar pel camí fins a l'Ajaguda). Finalment, el dia i les darreres plujes en fan decidir: corrent pel camí amunt.
Pujada infernal, no recordava que pujar costés tant, però una bona estona després contemplo els lloms dels llibres des de l'Ajaguda (des de la meitat el córrer ha deixat al caminar ràpid, que això cansa i puja molt). Recupero bé i en lloc d'enfilar el Joc de l'Oca de baixada i animat pel dia, cap a Sant Jeroni!! El camí és fàcil i bastant ben indicat, entre el trotar i el caminar enfilo cap amunt. I sí, ja estic al camí de pedra i les darreres escales que em porten al punt més alt de Monserrat ( 1236m). La vista, màgnifica i tan sols són les 12:05. Vaig bé. M'apropo al antic telefèric. Tecordo les primeres grimpades, la pista de l'helicopter i una mica més tard de les 12:15 enfilo cap a baix. Objectiu l'Ajaguda i can Jorba.
Baixada ràpida (no tant com jo voldria, l'edat, el seny i les molèsties articulars de genolls i turmells fan que la velocitat no sigui gaire ràpida, però ja està bé), Ajaguda i camí de descens força inclinat, estret, pedres, troncs, algun ensurt i ja a la pista de Can Jorba. 12:52 començo els estiraments a Bruc Residencial (a 320m d'altitud) i la 13:00, arriba l'aigua i el cotxe, de conya!!
Un molt bon entreno, un matí perfecte, cervessa al bruc i tornada a Barcelona. Quina meravella.
Demà et faig arribar el video del mòbil( la vista des dalt,360º) no té desperdici. I ja saps: qualsevol dia t'apuntes i sense presses ho fem junts.
xavi terré
Gràcies Xavi. però quina canya li vas fotre , no?



