Entrenant al Montcau i La Mola

Aprofitant el no-pont de la Mercè (i també que el Xavi Bomber treballava i no el vàrem poder enganyar per a que ens portés a fer la ferrata de Centelles amb més gent) el Jordi Atleta i jo vàrem decidir entrenar una mica per la muntanya. Feia temps que no hi anàvem (des de la nostra segona Matagalls del 2006) i volíem recordar vells temps. Vàrem anar a fer el Montcau i La Mola de Sant Llorenç del Munt.

Aquest cop vàrem anar pel Coll d'Estenalles (per Terrassa) i vàrem deixar el cotxe al nou (si més no per a mi) i ampli aparcament que han arreglat allà. El camí és fàcil i no té pèrdua. Així que vàrem enfilar cap al Montcau primer; aquest tros és força vertical si agafeu el sender que trenca de seguida des de la pista per l'esquerra (indicat), però també el podeu fer per la pista que hi ha fina a Coll d'Eres i trencar cap a l'esquerra. Nosaltres vàrem anar pel sender i després vàrem tornar per la pista. El dia era de sol però el cel no era net i per això no vàrem podeu gaudir d'unes vistes més nítides que hi ha des de dalt al Montcau.

Des del cim ja vàrem baixar fins a Coll d'Eres trotant i des d'aquí vàrem fer els 5 km de pista que porten directament a La Mola de Sant Llorenç del Munt corrent. Feia caloreta i les rampetes (i el Jordi!!) em van fer suar de valent. A La Mola vàrem aprofitar per veure la nova taula d'orientació que acaben de posar i també per fer una bona cervessa per hidratar-nos bé, ja que la tornada també la volíem fer corrent. Després de les pertinents fotos als cims (100 cims tots dos però que ja teníem des de feia temps...recordo que amb l'Atleta i l'Alba vàren ser els dos primers 100 cims que vàrem fer) cap avall de tornada pel mateix camí.

La tornada encara va ser un pel més ràpida que l'anada ja que des del Coll d'Eres com us deia vàrem seguir per la pista fins al Coll d'Estenalles on havíem deixat el cotxe. Total uns 12 km, segons el GPS, en 1 hora i 24 minuts (sense comptar la parada a La Mola), a uns 8,5 km/h. Un bon circuit d'entrenament per muntanya, no gaire exigent en pujades (només la rampa del Montcau i la part final de La Mola) i molt bonic de paissatge i entorn.