Darrers detalls Núria-Queralt 2009
Pocs dies abans d'enfrontar-nos a la Núria-Queralt-Berga d'aquest any, permeteu-me algunes petites reflexions sobre el recorregut i alimentació al llarg de la cursa.

Si examinem el track d'aquest any respecte a l'any passat (foto adjunta, en vermell la previsió, en blau el track de l'any passat) podem veure quatre notables diferències respecte a la cursa del 2008:
1) Un tram de baixada afegida fins al Collet d'Estevenís i la Font de l'Home Mort, abans d'arrencar la pujada cap al Pas dels Lladres
2) Una baixada extra des de la Collada de Tosses fins a l'estació de tren de La Molina (i la posterior pujada més agressiva que la del 2008)
3) Un canvi de recorregut evitant els empedrats i passant pel Paller de Dalt
4) Un tram de 30 km (aproximadament del km 50 al 80) totalment diferent al de l'any que comença a Cal Cerdanyola.
Segons el track que ha ofert l'organització, la diferència de distància projectada és d'uns 6km, tot i que amb el desnivell extra que hi ha fàcilment arribarem als 100 km de distància total. De totes maneres el track que proporciona l'organització no és firmat i per tant la realitat pot variar una mica.
Pel que fa al tema alimentari tant discutit l'any passat, cal destacar el fet que s'hagin afegit entrepans amb pa de motlle als controls 7 (km 51,5) i control 11 (km 79,1). També destaco com a menjar "sòlid" l'amanida de pasta que s'oferirà al Refugi del Rebost (km 40). Hi ha un parell de llocs més on hi haurà torrades i codonyat, acompanyats de formatge i la mai prou valorada síndria per tot arreu.
En general, si les previsions de menjar es compleixen, la varietat i quantitat sembla millor que la de l'any passat. Veig especialment crític algun tram (com per exemple, del km 9,1 al 40) on no sembla que s'ofereixi res contundent... o sigui que particularment jo penso portar alguns extres a la motxilla per evitar mals majors.




Comentarios sobre Darrers detalls Núria-Queralt 2009
Todo un desastre que dejó sin clasificar a más de la mitad de los marchadores.
Aumentan los quilómetros y el desnivel y no los horarios de control.
El avitualliento era para periquitos.
La señalización deficiente en muchos sitios clave, dejando perdidos a un montón de gente.
Para mi, la Nuria-Queralt se ha acabado para siempre.
Jorge Manuel, nosotros también estuvimos y esperamos en breve hacer una crónica y una contracrónica de la Núria - Queralt 2009. Es cierto que muchos compañeros, conocidos y amigos con los que compartimos ruta son de tu misma opinión. Así que si el río suena...