¿Quieres tener tu propio blog?
Marxa dels Castells de la Segarra 2010
Un any més, i ja en van 8, he tornat a fer la Marxa dels Castells de la Segarra. No sé si vau tenir ocasió de llegir la crònica de l’any passat (http://blog.senderators.es/marxa-dels-castells-segarra-2009-220212) però aquesta vegada tampoc s’han quedat curts!
L’edició d’enguany iniciava el seu recorregut a Cervera. Aquesta vegada vaig aprofitar la tarda anterior per anar a recollir el dorsal doncs em queda força a prop de casa. L’ambient que es palpava ja feia presagiar que l’èxit un cop més estava assegurat. Al matí, a les 7 en punt, 1750 marxadors estàvem convocats per començar a caminar a 1º de temperatura i puntualment es va donar la sortida. El recorregut aquest any (canvia de sentit cada any) era en el sentit de les agulles del rellotge i la primera baixada des del “Mobel Linea” em feia recordar els cops que havia fet el camí en sentit invers i tocava pujar la rampa quan un ja estava castigat pels quilòmetres.
El primer control arribava aviat, i això volia dir també el primer esmorzar. Com sempre, no faltava de res: des de xocolata desfeta fins a coca, passant per tota mena de sucs, fruits secs, etc que feien que no sabessis què triar… Aquest any els controls intermitjos s’havien modernitzat i la lectura del codi de barres no es feia només al final, sinó a cadascuna de les parades.
A partir d’aquí vam anar recorrent els castells ja tan coneguts i que hem repassat tantes vegades en les cròniques: les Pallargues, Florejacs, les Sitges, etc. Personalment vaig fer bona part de la cursa corrent, intentant si era possible rebaixar una mica més el temps de l’any anterior.
A Guissona, passàvem pel pavelló on es va donar la sortida l’any anterior i vaig coincidir amb en Toni Nadal, el nostre meteoròleg de TV3. Em va fer gràcia trobar-lo! Aquí a Guissona es despatxaven botifarres (de les que es mengen) a tort i a dret i ja anava bé, perquè la veritat cada vegada feia més fred i semblava que tot fos un avís de la nevada que cauria el dia següent. Ara que ho penso a posteriori, sort que no ens va enganxar! (us poso la foto que ens ha enviat l’organització del que hagués sigut la marxa el dia després).
A la cursa ens havíem trobat ja a l’inici tots plegats: el Quique, l’Ignasi, el Raül, el Josep… sé que també hi havia la Txell, la Maria i el Fermí però no els vaig veure. A l’arribada, molt bon ambient tot i la sorpresa final dels 3 nous km afegits, degut a les obres del Canal Segarra-Garrigues, que deixaven la distància final en 54km. Finalment 6h 13min per donar per superat el repte personal i per gaudir un any més d’una de les curses amb millors avituallaments i tracte de tota la Copa Catalana de Caminades de Resistència.
Felicitats a tots! Ens retrobarem la majoria a la Selva del Camp!
Dave
PD: Molta sort des d’aquí a la Dolo, que ens vam trobar a l’arribada i que aquest any serà la pionera del grupet en provar el tema de la Marató de Sables!
Avui he fet una cosa que com a Senderator no acostumo a fer mai. I m'ho he passat bé. He estat seguint a peu (bé, corrent) la Marató de Barcelona. El motiu principal era que el meu germà Albert, intentava per primer cop una marató i l'ocasió s'ho valia. Després també estaven poder veure l'ambient que hi havia i seguir els altres amics i companys que hi anaven: el Jaume Soler, el Jordi Margalef, el Moisés Aguilar, etc. i altres que m'he anat trobant, com l'Albert Torrent, el Ramon Caihuelas o l'Ernest Mas...
Farmàcia i així esmorzàvem i veuríem passar als primers pel Passeig de Gràcia. Cap a les 9.15 ja passaven el primer grup compacte d'africans pel km 15. Brutal! Anaven 3:02 el km! Després una llarga, llarga, llarguíssima cua d'atletes encara amb força bona cara. Com que encara anaven molt junts era difícil trobar als companys. Però el meu germà ha passat sobre les 9:50 i feia bona cara. He deixat al Jordi Atleta que s'anés a dormir i he enfilat corrents tota la Diagonal per anar cap a la Torre Agbar, km 26 aproximadament. Allà l'ambient era molt més càlid. entre que era més tard i tot hi havia moltíssima gent animant. Els atletes estaven encants amb el suport ja passat el km 25 on comença a fer falta.
Com que per allí ja anava tothom una mica menys apretats aquí he vist passar força gent: l'Albert Torrent, ue no sabia que hi anava, el Ramon, que vàrem sortir junt per la Viladrau - La Garriga, i el Jaume "Palote" que podeu veure a la foto. Després ha passat l'Albert. Se'l veure força fresc encara per ser el km 26. El dia era perfecte per córrer. Sense sol i potser un punt massa de fred però ideal per tirar si estàs ben entrenat. D'allí he decidit anar cap a Arc de Triomf, km 36 de la Marató. M'hi he plantat a bon ritme i aixi he pogut disfrutar del gran ambient i multitud en aquesta zona de la cursa.
moments on penses "l'any que ve jo!". Però les cares de patiment dels atletes (els que jo seguia anaven a baixar de les 4 hores) no deien el mateix. a partir del km 32 la gent ja no anava tant fresca i les cares ho expressament tot. Era quan més necessitaven l'alè de la gent! Per aquí només he vist passar al Jaume Palote i al meu germà, que ja anava una mica més cascadet. així que he anat al seu costat fins a plaça Urquinaona per donar-li ànims. Vinga que ja només quedaven 36 km i la fita de baixar de 4h si no tenia un defalliment anava per bon camí.
Per Urquinaona he deixat al meu germà que enfilés Rambles avall. M'ha fet gràcia trobar-me a l'Anna Fusté que també seguia a gent justament. He tirat per Pelai per anar cap a Ronda Sant Antoni i agafar el carrer Sepúlveda per esperar-los ja al km 40 llarg. com es diu per aquesta zona ja anava recollint cadàvers. El meu germà Albert havia regulat força bé i ha passat a força gent. Però la lluita ja sabem els d'ultradistància que està contra un mateix. només li quedava el carrer sencer per arribar a Plaça Espanya, km42 i ja ho tenia! He seguit al seu costat tot aquest tram, fent quatre fotos i algun vídeo del moment estelar i a l'entrada cap a la plaça només m'ha donat temps de fer una fotografia al rellotge: marcava 3:44:00 o sigui que l'objectiu estaria més que complert. Finalment 3:43:26. Molt bé per ser la seva primera.
Avui tot navegant per les webs d'ultratrail que de tant en tant em patejo, he anat a parar a la web de les 100 Milles dels Estats de l'Oest (
I mentre xafardejava m'he posat a mirar la llista, ja que recordava que l'any passat s'hi havia inscrit el Marco Olmo. A la part de la dreta m'he adonat que hi havia inscrits 452 corredors dels quals 413 eren estadounidencs i en segon lloc es trobaven 15 canadencs. Després hi havia poc més d'un representant d'alguns països. I m'he fixat que a Spain posava un '1'. Llavors m'he preguntat qui seria i he anat a revisar la llista. Sí, hi sortia el Kilian! i ràpidament he pensat: aquest paio vol fer, bé vol guanyar, les 100 Milles dels Estats de l'Oest i la Ultratrail del Montblanc el mateix any?? Òbviament si algú ho pot fer és ell!
Però per sortir de dubtes m'he anat al seu blog, a la seva web i no he sabut trobar-hi res de res. Així que sense he decidit anar per la via directa: facebook! així que li he enviat un missatge per confirmar si era veritat que ho intentaria...a veure si contesta i ens confirma això!! Realment això si que seria un Kilian Quest!!!
Trekking Internacional Ciutat d’Alcoi (el motiu que sigui la darrera vegada ho descobrireu quan aneu llegint). Com que la sortida es donava el dissabte a les 9h vam decidir marxar cap a Alcoi el dia abans i quedar-nos a dormir allà. Ens separaven uns 480 km de cotxe fins el nostre destí.
Un cop allà ens van fer lliurament d’una samarreta i d’un dorsal sense cap utilitat posterior, i quan quedaven 5 minuts per començar, i encertant-se la previsió que hi havia, va començar a nevar amb ganes (podeu veure al senderator Raül amb el cap blanc).
Pel que fa als controls no feien gaire patxoca. El primer el solventaven amb un entrepà d’embotit preparat i embolicat amb un farcell de plàstic, que no feia gaire pinta d’haver-se preparat el metix dia. Posteriorment, una barreta de cereals i un plàtan va ser el que ens vam anar trobant pel camí.
Estàvem sota zero i nevava molt. Havíem de fer alguna cosa doncs ens estàvem congelant. L’home que es va atendre al control es va posar dins del cotxe i llestos. La resta, allí palplantats... Vam preguntar si algú de la zona coneixia cap a on anava la carretera que acabàvem de travessar i vam descobrir que al cap de 15km sortia cap a Alcoi. Així, que la vam agafar i ja ens veieu a uns 30 participants corrents a ritme constant per la carretera... Vam intentar fer autostop però cada vegada ho veia més difícil doncs la carretera estava coberta de neu i sense cadenes veia poc probable que els cotxes poguessin circular. Finalment, vam tenir sort i vam poder pujar a un cotxe, que circulant molt a poc a poc, ens va deixar fins a l’arribada. Des d’aquí moltíssimes gràcies a les persones anònimes que van anar recollint a tots els participants!
Ja s'han vist cafrades de tpts els estils però semblas que mai hi ha límits. Acabo de rebre un post sobre el Carles Ochoa (a Bellver de Cerdanya veig que hi ha gent també especial a més del gran Kilian Jornet). Doncs sí, el Carles Ochoa s'està preparant per fer el doble deca-ironman a Mèxic.
El diumenge 14 de febrer vaig poder gaudir de la primera marxa de la temporada 2010: la clàssica Viladrau - La Garriga. La cosa no pintava massa bé inicialment: no estava clar el temps, previsions de nevades, molt de fred... Però quan a les 6.15h a.m. vàrem arribar el Josep i jo a La Garriga, només en veure la cua ja et passen tots els mals i la mandra d'aixecar-se aviat.
9.30h del matí al Pla de l'Ase Mort, al començament del Pla de la Calma estàvem a -6ºC! O sigui que de bon matí a Sant Segimon rasqueta si feia. Quan arribes a les 6.15h t'estalvies algunes cues de l'autocar. Però per altra banda, en fas algunes pujant cap a Sant Segimon. La trobada amb el Francesc i el Ramon a la cua va animar-nos encara més. Ells volien anar per feina. I tot just baixats de l'autocar,a les 7.15, varen sortir trotant a bon ritme. El Josep i jo ens ho vàrem prendre amb més calma.
Tot just després de la coca, ja va començar a aparèixer la neu. Realment l'entorn era fantàstic i el dia que ja clarejava prometia ser ben obert. El creuament del riu, tram força gelat, va fer-se amb molta precaució. I poc a poc vàrem arribar a Sant Segimon. el gruix de neu era considerable. Mentre admirava el paisatge un company senderista em va saludar ja que llegia el nostre bloc i em va reconèixer. No us negaré que em va fer força il·lusió. I d'aquí i amb un bon gruix de neu a buscar Collformic.
errisades degut a les plaques de gel. Sembla que els agafava totes! sort que no es va fer mal. Al pla de l'Ase Mort l'entrepa de botifarra i el porró i de vi feia passar els 6 graus sota zero que hi teníem. De totes maneres, el Josep i jo per por a refredar-nos no vàrem parar i ens vàrem crospir l'entrepà mentre anàvem xino-xano cap al Pla de la Calma. Pensava que aquí ja estaria millor però la veritat és que estava encara algun tram gelat i amb una mica de neu per la pista. Això si unes panoràmiques del Matagalls fantàstiques.
A mig Pla de la Calma (sobre el km 12 de marxa) ja ens vàrem començar a animar i vàrem començar a trotar una mica, als plans i les baixades, fins arribar a l'Alzina. Els càntirs estaven gelats. Vàrem agafar un parell de talls de taronja i, ara sí, cap avall tot corrents. De baixada vàrem arreplegar al Quique i a l'Ignasi, que havien sortit uns 35 minuts abans i que ja ens varen acompanyar a bon ritme fins a La Garriga. Així que pràcticament tota la pista de baixada fins a Sant Cristòfol i també després l'entrada fins la plaça de l'Esglèsia la vàrem fer corrents els quatre.
i ja feia estona que ens esperava. A més, em va comentar que la Dolo, el Juanito i l'Olga l'havien apretat des de l'Alzina i havia baixat força ràpid.
